15 d’octubre 2007

Ja tornaràs...

Les sigles del PLA només estaran presents de forma oficial en cinc de les set parròquies a les properes eleccions comunals.

El congrés del Partit Liberal, celebrat ahir al vespre, va certificar que la formació no presentarà candidatura ni a Escaldes-Engordany, on es deixa via lliure a la llista encapçalada per l’actual cònsol, Antoni Martí, ni a Encamp, on es presentarà una plataforma amb centristes liderada per l’exministre Pere Torres.

Així doncs, només cinc parròquies tindran candidatura del PLA pròpiament dita:

Canillo, amb Enric Casadevall i Mònica Bonell com a caps de llista; Sant Julià, amb Josep Pintat i Enric Sangrà; la Massana, amb Josep Maria Camp i Josep Maria Garrallà; Ordino, amb Josep Maria Bringué i Gilbert Blasi; i Andorra la Vella. A la capital, Pere Cervós serà el número 1 mentre que el candidat a cònsol menor el posarà el CDA i serà Josep Anton López.

Al marge d’altres consideracions, sobta, un any més la manca de paritat en els primers llocs de la llista. Cap proposta femenina de cònsol major, una de cònsol menor. 1/10. Ja en parlarem un altre dia d’això.

Tot i això, des del PLA no es considera que la formació desaparegui del mapa a Encamp i Escaldes, ja que- diuen- continuen tenint els seus membres dins les candidatures d’independents de Torres i Martí.

L’objectiu: assolir la victòria a risc de perdre les sigles pel camí. Però no deixa de ser una aposta amb la que estan disposats a jugar. O amb la que no han tingut més remei que jugar.

Mentrestant el PS aposta pel camí contrari. Presentarà llistes de l’Alternativa a les set parròquies després de descartar la possibilitat de fer pactes amb els centristes a parròquies com Sant Julià de Lòria, la Massana o Canillo, on aquests pactes feien preveure més garanties d’èxit davant les llistes liberals.

Canillo, amb Gerard Bàrcia com a cap de llista; Sant Julià, amb Jordi Lorente; la Massana, amb Pere López; Ordino, amb Albert Pujal i Irene Cachafeiro; Encamp amb Miquel Alís i Gabriel Dallerés, Escaldes-Engordany amb Francesc Casals i a Andorra la Vella Rosa Ferrer serà el número 1 mentre que el candidat a cònsol menor serà Josep Vila.

Aquí les xifres de paritat- a manca de confirmar oficialment els números 2 d’algunes llistes- milloren però no gaire. Una proposta femenina com a cap de llista i dues com a segones. 3/14. Ja en parlarem d’això.

Encara falten unes hores perquè es tanquin les llistes electorals però el gruix de la feina ja està feta.

Caldrà veure quines són les opcions que més motiven al ciutadà.

Unes eleccions importants les del 2 de desembre.

En nom dels candidats liberals, va parlar ahir el cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, que va destacar que “aquestes eleccions marcaran el que pot passar dintre de dos anys”.

Serà a les urnes quan es veurà si aquests pactes s’entenen o no, si aquesta manca de pactes s’entén o no.

Però en qualsevol cas val la pena destacar com a positiu el fet que totes les converses per a un futur govern comunal es fan de forma prèvia a la contesa.

Ens estalviem així les incongruències que es generen en entorns propers al nostre en què el partit més votat no és necessàriament el guanyador, i l’elector sap a qui vota, amb quines sigles i amb quin programa.

Al menys a priori.

I és que quant a la situació a Escaldes, Casadevall va dir ahir que “l’important és que Martí guanyi; després el tornarem a tenir a casa”.

Declaracions com aquestes no li fan cap favor al cònsol d’Escaldes si vol fer creïble la seva proposta d’independent.

Per evitar suspicàcies el cònsol d’Escaldes-Engordany, Antoni Martí, va fer ahir el pas definitiu per presentar-se com a número 1 d’una llista independent en presentar la dimissió com a membre del PLA.

Esgotem les darreres hores de preparació de candidatures.

Demà ja podrem parlar de noms i cognoms.

Tindrem un planter de candidats i al marge dels dos partits majoritaris podrem sumar al paisatge del dos de desembre les cares dels altres partits i independents que se sumen a la proposta.

Per triar i remenar.

1 comentari:

soso ha dit...

Tens molta raó, la paritat en el món polític és semblant al món social, tal i com van poder llegir en la notícia del Diari d'Andorra en que ens deia que el 60% dels càrrecs directius els tenien homes. Per què les dones andorranes els hi costa tant optar per la vida política i/o càrrecs directius? No és curiós que en una societat en que només el 20% de la població és autòctona es noti tant aquesta diferència? Però crec que estem anant pel bon camí, encara que ens falta molt encara per fer.

Arxiu del blog