Solucions per a tot

Era qüestió de temps.

França i Catalunya ja han fet arribar al Govern peticions per tractar residus al forn incinerador de la Comella.

Durant la visita al Principat –ara fa uns dies- de la ministra espanyola de Medi Ambient, Cristina Narbona, ja es va avançar que la planta de tractament de residus podria cremar deixalles domèstiques procedents dels veïns. I ja aleshores, el ministre de Turisme i Medi Ambient, Antoni Puigdellívol, va confirmar que l’executiu té sobre la taula dues demandes per fer-se càrrec de residus francesos i catalans.

No ha estat cap sorpresa. Tot i que es negava categòricament de bon començament. Me’n vaig fer un fart de sentir dir que el forn no serviria per importar residus. I no és que hi hagi cap mal, no deixa de ser natural que després que els altres rebin els teus residus, tu els retornis- quan convingui- el favor.

Però m'empipa que em prenguin el pèl. I aquí estem.

El nostre forn ja no està sobredimensionat, i ja no haurem de patir per si convé o no convé reutilitzar recursos, promoure el reciclatge i totes aquestes històries dels ecologistes.

El nostre estimat forn donarà servei als veïns, i a manca de turisme de qualitat importarem deixalles. Menys dóna una pedra.

Respecte del calendari previst, el ministre diu que ara estan en la fase de parlar d’aquestes qüestions, i que si la cosa avança, naturalment que el Govern d’Andorra col·laborarà amb els dos Estats veïns. I és que Antoni Puigdellívol té molt clar que en aquest cas tampoc no pot triar. Hi ha uns acords amb la UE que d’una certa manera obliguen a aquesta cooperació.

No oblidem que durant força temps Catalunya ha acollit les nostres deixalles.

Puigdellívol també té al cap el conveni de Basilea -que regula el trasllat transfronterer de residus i que Andorra ha subscrit- el conveni hispanoandorrà de residus i la Llei andorrana de residus -que estableix que l’executiu pot autoritzar la importació de deixalles amb caràcter temporal i sempre que provinguin de gestors autoritzats pels països d’origen- per remarcar la legalitat de l’operació.

O sigui, que malgrat el que es deia en un principi sobre el fet que el forn estava sobredimensionat, que per ser rendible s’haurien d’importar residus i sobre la contradicció interna que suposava un gran forn i cap política clara de tractament de residus alternativa, el cert és que en definitiva tindrem el forn a ple rendiment. Com ha de ser, perquè així tindrem energia elèctrica gratis- no és això el que ens diuen sempre?-.

El ministre també ha volgut deixar clar que es tractarà de “petites quantitats”, atès que la planta incineradora té un marge de maniobra limitat. El forn està preparat per tractar fins a 60.000 tones de residus a l’any i ara mateix el país en produeix unes 45.000.

O sigui que tenim 15 mil tones de marge. Tanmateix, també ha quedat clar- faltaria més- que si la producció de residus al país augmenta “s’hauran de reduir les importacions”.

Es clar, que, arribat a aquest punt també podem fer un forn més gran.

Puigdellívol també diu que el Govern intentarà que el transport de residus fins al Principat l’efectuïn transportistes del país que són més coneixedors de la realitat de les carreteres andorranes i dels problemes de la meteorologia.

Així anellem dos pardals d’un cop: Busquem la rendibilitat del forn - ai perdó- donem resposta a la demanda de col·laboració amb els veïns, i de l’altra donem feina als transportistes després de la crisis de la construcció.

Qui diu que no hi ha solucions per a tot?