Alea Jacta est

Tot el que els candidats no hagin estat capaços de dir i fer hores d'ara i fins les dotze de la nit ja no tindrà remei.

Dissabte, a partir d’aquesta mitjanit ens donaran 24 d’hores per reflexionar- si cal- sobre l’orientació del nostre vot el proper diumenge 2 de desembre.

S’acaba la campanya electoral.

Una llarga pre campanya que va començar fa mesos amb els noms dels primers candidats que sortien a la plaça pública, i que clou aquesta nit després d’un munt de mítings, entrevistes, qüestionaris, portes i portes, escales i somriures.

Dies en els que els simples mortals ens hem sentit reconeguts pel carrer i diferenciats així de la massa, de la que no pot obrir la boca per canviar o decidir sobre el que l’envolta.

Per això, la responsabilitat dels que tenim dret a vot és més gran.

Perquè tenim la responsabilitat de triar els comuns que volem pels propers quatre anys, i hem de triar en consciència per nosaltres i en nom dels que no tenen l’opció de fer-ho.

A Andorra la majoria dels seus habitants no té dret a vot, però això no vol dir que no s’interessin per la política i que no la pateixin molt directament

Les diferents propostes parlen d’un futur millor per a tots, de marcar la diferència, de fets en positiu, de l’hora de canviar, de ser l’alternativa...Tot són solucions i propostes per resoldre el moment actual.

Un país que no deixem d’estimar malgrat que sembla que ens entestem a fer-li mal.

Disgregant-nos, separant-nos, marcant distàncies, fent forats, enterrant runes i cendres, obrint camins al verd, construint sobre roca, vora el riu, als penyals.

Cotxes, cues, els preus cada cop més alts, els veïns cada cop més desconeguts, nens que expressen la seva frustració a les tapisseries del bus, aldarulls al Pas de la Casa i un cert sentiment de descontrol davant uns canvis molt pronunciats i no massa ben païts.

Demà dissabte, a veure si el descans ens fa reflexionar sobre el que ens convé a tots plegats.

Diumenge les urnes s’obriran i sentirem una vegada i una altra allò tant suat de la festa de la democràcia.

Del que passi en el futur tots tindrem una part de responsabilitat.

En aquest sentit hi ha dues dites molt populars.

La primera diu que el poble no s’equivoca i la segona, que el poble té els governants que es mereix.

Tant de bo les dues siguin certes. A vegades, costa de creure.

Què hi farem! Ningú és perfecte.