Votar a l'octubre

Ja són més de 1.400 persones les que han aprofitat la possibilitat del vot judicial en ocasió d’aquesta convocatòria a les urnes.

I tot fa preveure, que d’aquí a diumenge, més d’un deu per cent del cens electoral haurà exercit el seu dret a vot a les instal·lacions de la Batllia.

El que va començar sent una manera de facilitar les coses a tots aquells que per un motiu un altre no podien ser al país el dia de les eleccions, s’ha convertit amb el pas del temps en una mena de denúncia no formal de la pressió, ni que sigui psicològica, que exerceixen alguns polítics, càrrecs electes i candidats a la porta del comú o a peu d’urna.

Però també, una forma de reclamar més meses electorals, especialment al Pas de la Casa i Santa Coloma, des d’on desplaçar-se per exercir el dret a vot sempre és un problema si es té feina.

Durant molts anys ha estat habitual veure candidats a peu d’urna. Experts electorals que a cop d’ull endevinaven les teves intencions de vot i que anaven sumant i restant mentalment fent un recompte previ, que sovint tenia més d’oracle que de científic.

I que encertaven, val a dir-ho.

Amb el pas del temps, el vot a la Batllia ha posat de manifest la necessitat que els electors puguin exercir en llibertat el seu dret a vot. Sense pressions soterrades. És clar que els usos i costums poden ser molt traïdors i alguns es poden veure acompanyats a la Batllia – tan si com no- no fos cas que canviessis d’idea a l’últim moment.

Pràctiques reprovables però reals, que encara avui es poden veure a les sales judicials i que afecten, sobretot, els més grans o aquells andorrans de passaport que només venen al país quan toca votar i les festes de guardar.

Ja fa dies que els partits polítics parlen de fer canvis en aquest sentit.

A la majoria de parròquies els candidats ja s’han posat d’acord per quedar-se a casa diumenge i no fer nosa als votants, però tot i així, els cònsols- per prescripció legal- continuen presidint les meses electorals.

Qui més qui menys, tothom critica que es pugui votar abans, ni tan sols, d’haver pogut veure la professió de fe o el programa de cada candidatura, que hi hagi tant marge de temps i que falti el vot per correu.

De moment els grans beneficiats del sistema són els estudiants que viuen fora, les persones grans la salut dels quals sempre dóna algun maldecap, els empresaris que no volen desatendre la feina o aquells que no volen que els escalfin el cap.

Els que més ho lamenten seran els interventors de cada mesa electoral, que hauran d’aixecar-se més d’hora per comptabilitzar i controlar els vots de la batllia abans d’obrir les portes dels col.legis electorals.

A Andorra la Vella, sense anar més lluny, en les darreres eleccions van començar a treballar a quarts de sis del matí.

A mi, el que m’agradaria seria poder tenir un sistema informàtic que ens permetés exercir amb confidencialitat i seguretat el nostre dret a vot a través de la xarxa.

No només ningú no se sentiria pressionat, sinó, que a més, tindríem els resultats en segons.

Nosaltres que cada any fem un programa especial per les eleccions, aniriem ben d’hora a dormir aquell diumenge en comptes d’esperar pacientment que els interventors acabessin de sopar per obtenir els darrers resultats.

Massa bonic per ser veritat.