Immunitat

Ho explica així José A. Sorolla en el Periódico de Catalunya:

“Per primer cop en la història de la República Francesa, un expresident, Jacques Chirac, ha estat imputat per una jutge per malversació de fons públics en la seva època d'alcalde de París.

L'últim president i el seu últim primer ministre, Dominique de Villepin, jo estan imputats.

Villepin, per "complicitat en denúncia calumniosa" contra l'actual cap de l'Estat, Nicolas Sarkozy.
Chirac va anar ahir a declarar davant la jutge Xavière Simeoni com a testimoni assistit i en va sortir tres hores després com a imputat, ja que la magistrada considera que hi ha "indicis greus i concordants" per responsabilitzar l'expresident en aquest cas, en què l'alcaldia de París va contractar i va pagar presumptament a encarregats de missió que treballaven per al partit Reagrupament per la República o per a persones pròximes.
En el fons, es tracta d'una forma encoberta de finançament irregular del partit gaullista els anys 80 i 90.

Chirac va ser alcalde de París entre el 1977 i el 1995, any en què va accedir a la presidència de la República.

Aquest cas es va començar a instruir el 1999, però Chirac no ha pogut ser imputat fins ara perquè va gaudir d'immunitat fins al 16 de juny passat. Un mes després d'abandonar l'Elisi la va perdre, encara que només per a presumptes delictes comesos abans de ser president.El 19 de juliol, Chirac va declarar com a testimoni assistit en un altre cas relacionat amb aquest, el dels llocs de treball ficticis a l'alcaldia de París, que porta el jutge de Nanterre Alain Philibeaux.

En aquest cas, el jutge es va traslladar a les oficines de l'expresident per prendre-li declaració, deferència que no va tenir ahir Simeoni, que el va citar al seu despatx del Palau de Justícia.

L'advocat de Chirac, Jean Veil, va declarar que el seu client va ser preguntat per l'organització general de l'alcaldia de París i va afegir que en els pròxims mesos tornarà a declarar sobre els assessors contractats.
En un article publicat ahir al diari Le Monde, Chirac justifica els contractes emparant-se en el fet que la llei no els prohibia, encara que en cap moment reconeix que l'ajuntament pagava a persones que no treballaven a l'alcaldia.

L'expresident esmenta els seus diversos càrrecs de l'època per explicar la necessitat de disposar d'assessors i el fet que París no tenia alcalde fins al 1977 i s'havia de crear una nova administració.

El març del 1994, hi havia 103 assessors en el gabinet.Assegura que els llocs de treball discutits són només una vintena, i de curta durada, repartits en un període de 18 anys, sobre un total de 40.000 treballadors a l'alcaldia.
Fins ara, ningú acusa Chirac d'enriquir-se, sinó de ser el centre d'un sistema de favors i connivències que utilitzava fons públics per finançar el partit.

Aquest aspecte és el que està darrere d'aquest cas i del dels llocs de treball ficticis.

Però Chirac té pendent un altre assumpte, en què se sospita que es va beneficiar el 1995, juntament amb la seva família, de vols gratuïts de la companyia Euralair.
Els jutges pretenen també que Chirac declari en el cas Clearstream, en el qual Villepin està imputat per presumpta conspiració per desestabilitzar Sarkozy en la carrera electoral.

Sobre aquesta altra pota del sistema Chirac, l'expresident es nega a declarar emparat en la immunitat presidencial que conserva perquè els fets es van produir mentre ocupava l'Elisi."

...

Al marge del que passi i del que va fer o deixar de fer l’encara- suposo- andorrà i ex-copríncep francès, el cert és que la democràcia francesa dóna prova d’estar en plena forma.

No puc imaginar-me, ni a Andorra, ni segurament en gaires- per no dir cap- país del nostre entorn immediat que sigui capaç de posar en dubte la feina feta pels seus mandataris.

Seria un bon exercici imaginar que en el – hipotètic- cas que mai es sospités que algun conseller o cap de govern s’hagués mai enriquit o utilitzat el seu càrrec per rebre favors de cap mena es pogués jutjar i castigar si mai es demostrés que això ha estat així.

Em temo, però, que amb aquesta democràcia tant sanejada i transparent seria molt més difícil poder tancar les llistes electorals.

I és que Ningú és perfecte.