27 de març 2008

Una setmana més

Deixem enrere una setmana atípica.

Les vacances - per alguns- de setmana santa i la neu, a deshora, però sempre benvinguda, ens han acompanyat els darrers dies de març.

Hem donat la benvinguda a la primavera entre volves de neu i notícies de detencions a consumidors i venedors de cocaïna. Amb informes econòmics que ens confirmen que les vaques passen gana i que les vaques no van als bancs.

Dies en els quals un grup de joves s’ha trobat a Casa la Vall per fer-se una idea de com és això de transaccionar propostes per tal de presentar-les al Consell General.

Una bona iniciativa que qui sap, si donarà fruit en el futur amb polítics més preparats i amb ciutadans més exigents.

Dies en els quals s’escolen els darrers refredats de la temporada, en què veiem les primeres flors kamikazes als arbres desconcertats pels canvis de temps sobtat i en els quals s’albiren ja les darreres setmanes abans dels exàmens de final de curs.

La vida és un cicle. Tot es reprèn. Les al·lèrgies i l’astènia primaveral. Els fogots i el canvi de roba als armaris.

Alguns comencen a somniar amb les vacances d’estiu, altres continuen amb els vell somni d’arribar a final de mes.

Però malgrat tot sembli part d’un decorat ja vist una vegada i una altra, hi ha coses que ens fan veure que els matisos marquen la diferència en un cercle no tant perfecte.

L’aniversari de Pyrénées ja no és el que era, quan regalava un milió de pessetes cada dia durant un mes. Per molt que ara sigui més fàcil omplir les butlletes.

Cap hivern ha deixat de caure, però ens hagués agradat més que caigués fa tres mesos enrere.

Els bancs continuen sent rics, i els pobres continuen sent pobres. Però les diferències també són cada cop més pronunciades.

Les pernoctacions augmenten però els comerciants es continuen queixant que la gent no compra.

És clar que els comerciants, com en Pere i el llop, sempre s’han queixat que la gent no compra, i al final una ja no sap què pensar.

I d’aquí a no res arribarà l’estiu. I ens queixarem de la calor, si en fa i del fred si no fa bo.

Perquè hi ha coses que no canvien, com la nostra insatisfacció permanent.

I és que, Ningú és perfecte.

1 comentari:

Hugo ha dit...

Bon article Noemi, Comparetixo totalment allò que dius.

Arxiu del blog