13 de març 2008

Una mica d'història

El 14 de març Andorra celebra el quinzè aniversari de l’aprovació en referèndum de la seva Constitució. La votació va ser la culminació d’un llarg procés iniciat el 1990.

A petició d’alguns polítics, quatre parlamentaris del Consell d’Europa van visitar el Principat. D’aquesta visita va sorgir la resolució 946. Un text, que arribava a la conclusió que calia dotar Andorra d’una constitució que recollís un seguit de garanties democràtiques inexistents en aquell moment al país.

El govern de Josep Pintat havia intentat negociar directament amb alguns organismes internacionals però aquests contactes no tenien la legalitat necessària a causa de la situació d’Andorra en el context internacional.

La resolució 946 del Consell d’Europa va fer que els Coprínceps, que fins aquell moment no s’havien pronunciat al respecte de la constitució, haguessin de prendre partit, i que ho fessin de manera positiva i amb esperit de col·laboració.

Mentre, les eleccions de 1990 van donar la victòria a Oscar Ribas Reig. Aquest candidat s’havia mostrat al llarg de tota la campanya en favor de la creació d’una constitució.

Uns mesos després, el Consell General, amb alguna reticència, va seguir el camí del cap de govern. Posteriorment, i mitjançant dues cartes, ho van fer els dos coprínceps.

La redacció de la Constitució va començar l’abril de 1991. Per fer-ho, es va constituir una delegació tripartida on estaven representats el Consell General i els Coprínceps.

Les reunions entre els membres de la tripartida es van multiplicar, així com les trobades amb els assessors per tal de tractar els temes polèmics, com la nacionalitat, el sistema electoral o el paper dels coprínceps. Aquesta etapa es va tancar el 19 de desembre de 1992.

Dos mesos més tard, al febrer de 1993, el Consell General aprova el text i fixa la data del 14 de març per a la celebració del referèndum.

4.903 vots a favor i 1.706 vots en contra determinen el suport del poble a la Constitució.

Amb la constitució a la mà, moltes coses van haver de canviar. El camp legislatiu va ser un dels més afectats ja que els coprínceps van cedir les seves competències en aquest àmbit i des d’aleshores, el Consell General disposa de potestat sobre aquest camp i pot legislar sobre qualsevol tema.

També va canviar la composició del Consell General. Si abans els 28 consellers eren elegits per les llistes parroquials, ara només s’elegeix per aquest sistema a 14, és a dir, la meitat. La resta surt de les llistes nacionals.

També va ser modificat el sistema en les eleccions comunals convertint-se en un sistema proporcional, i el sistema judicial, amb la creació del Consell Superior de Justícia, l’òrgan encarregat d’administrar la justícia, garantir la seva independència i nomenar els seus membres. Amb aquest canvi, desapareixien les figures dels coprínceps i els veguers com a garants de la justícia, i s’unifiquen els tribunals: el Tribunal Superior de Justícia, el de Corts i el de Batlles.
Al mateix temps, la policia, abans sota l’autoritat dels batlles i veguers, passa a dependre de govern.

En el camp executiu va ser on els canvis van ser més importants. Des del 1993, és el Govern qui faculta dins l’àmbit que abans els disputaven els dos coprínceps. L’obertura a nivell internacional ha estat el més destacat. Des del 1993, Andorra és reconeguda com Estat per la comunitat internacional.

Des d’aleshores Andorra s’ha anat introduint en nombrosos organismes internacionals, com l’organització de les Nacions Unides, i s’han nomenat ambaixadors a mesura que Andorra ha estat reconeguda internacionalment.

Un dels canvis més destacats es va produir dins el camp dels drets fonamentals. El títol 2 de la constitució, garanteix uns drets i unes llibertats fonamentals i uns mecanismes de garantia que abans no existien i que avui, quinze anys després continuen pendents de desenvolupar.

Com reconeix el Títol 1 de la constitució, la sobirania resideix en el poble que l’exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions que estableix aquesta constitució. Per resoldre els possibles dubtes, es va crear el Tribunal Constitucional, que és l’encarregat de resoldre qualsevol conflicte en defensa dels drets individuals.

Actualment, una llei pot ser aprovada només amb la signatura d’un copríncep. Des de la constitució, regnen, però no governen.

Amb la constitució els coprínceps cedeixen la seva sobirania al poble i des d’aleshores són, tal i com reconeix la constitució, símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra.

Quinze anys després i encara trobem a faltar que la llei reguli alguns dels drets que ens emparen: llibertat sindical, dret de vaga, lliure expressió... la llista llarga.
Quinze anys es veu que no et fan encara major d’edat per segons quines coses.

3 comentaris:

Hugo ha dit...

Veus Noemi, de que serveix la Constitució? Per fer veure de cara a fora que som molt progressistes i demòcrates, i sobretot per tenir un dia de festa que la majoria aprofita per marxar d'Andorra.
El menyspreu dels nostres governants per la Constitució, en particular pels articles que fan referència als drets més fonamentals, ha causat el menyspreu de la ciutadania,prova si calia, ningú sembla interessat per aquest mateix post...tan interessant.
Una abraçada.

iona76 ha dit...

Mentre els que han de fer les lleis continuin ben assegudets a les seves trones i no necessitin per res aquestes lleis socials... perquè molestar-se?
Mentrestant, lògicament, els que sí necessiten aquestes lleis aprofiten i fan festa. No és menyspreu: què més poden fer?

Anònim ha dit...

Denunciar, parlar i votar un canvi l'any vinent

Arxiu del blog