Fumando espero

Fumar al volant ben aviat a més d’una imprudència, serà un luxe.

L’augment dels impostos sobre les benzines i sobre el tabac han fet aixecar les alarmes dels importadors de carburants i dels tabaquers, que ja avisen que els nous impostos anticrisi els abocaran a la misèria.

Bé, potser a la misèria no, perquè el diferencial de preus del tabac ros en paquets continua sent força ampli respecte el nostre entorn immediat, on el tabac cada cop és més car amb l’esperança que els impostos frenin el seu consum i paguin les conseqüències dels seus efectes.

Són els havans, els grans perjudicats, sembla.
És el ritual del gran àpat, del casament o el futbol el que sembla que té números de perdre terreny i és que de pujar-se el que està previst sortirà més car comprar un havà a Andorra que fora de les nostres fronteres.

Mentrestant els que també remuguen són els importadors de carburants, que lluny de veure com es produïa una rebaixa sobre els impostos recomanada per la CEA en el seu moment, no només no baixen, sinó que pugen.

No sé quins motius impulsen l’executiu a pujar o rebaixar els impostos d’aquests o altres productes, però tinc clar que en cap cas és ni la defensa de la salut pública ni la salvaguarda del mediamebient.

No fa tants dies el cap de govern deia en una emissora espanyola que el fet que a Andorra es pogués fumar a gairebé tot arreu era un al·licient més pel turista.

Sort ens queda de l’alcohol per ofegar les penes, que això sí, continua bé de preu.