A las barricadas!

Sempre he pensat que a Andorra costa que la gent es mogui.

Cert, que hi ha un grapat de gent abocada a les entitats esportives i culturals de tota mena, però quan parles amb ells, t’adones que sovint fan mans i mànigues per poder renovar la junta o tirar endavant els seus projectes, molts dels quals moren de desídia en un calaix per manca de mitjans o de persones per fer-los possibles.

No destacar-se, no mobilitzar-se han estat força temps les consignes d’un país on la societat viu en estrats que gairebé no es barregen. Els d’aquí i els de fora.

Però sempre hi ha d’haver una primera vegada per a tot.

A manca d’un Festina que aplegui voluntats, i amb el vell forn tancat, ha calgut l’amenaça de l’externalització de la mútua perquè els grans silents de la societat es fessin veure per dir que no, que la mútua ha de tirar endavant i que sinó aniran a la vaga.

Prop de mil persones es van donar cita ahir al centre de congressos de la capital per mirar de trobar solucions a un problema que afecta un dels grans col·lectius de votants, com són els funcionaris públics.

Es queixen que són víctimes de la mala gestió política, però no diuen que són víctimes també de l’abús d’uns quants dels seus propis companys.

Potser el més raonable seria assumir ells la gestió de la mútua, al marge del color polític d’aquell que ens governi, i anar a la vaga si el traspàs no es fa amb la transparència, els terminis i les garanties necessàries perquè pugui ser un èxit.

Sóc tant mal pensada, que el contrari em faria pensar que des de l’executiu ja tenen pensada quina empresa s’ha de fer càrrec d’aquesta nova externalització pública.