Horaris

El govern estudia la possibilitat que els comerços tanquin cada dia a les nou de la nit.

Amb aquesta mesura que es podria posar en marxar per les Festes de Nadal es volen flexibilitzar els horaris comercials per donar més marge als venedors i així adaptar-se a les noves demandes de la clientela.

Fins aquí, res a dir.

Som un país dedicat al turisme i cal oferir el màxim i millor servei a aquells que ens visiten i de retruc als que vivim al país.

Els grans perdedors, però són sempre els mateixos.

Els treballadors- i sobretot les treballadores- que veuen com es compliquen cada dia una mica més les seves jornades laborals i com la conciliació familiar esdevé una quimera.

Casualment, una vegada més, la major part de les persones que trobem darrera un taulell, són dones, dones amb fills que han de compatibilitzar – a manca de paritat real- la feina de casa amb la criança dels fills.

Nens i nenes que hauran d’allargar el temps d’estada sols a casa, que obligaran a ampliar els horaris de les llars d’infants i que acumularan hores de son perquè tot anirà més tard. El bany, el sopar i els deures.

És clar que si no hi ha demanda, tampoc hi haurà oferta. Quantes botigues els serà rendible allargar aquests horaris més enllà dels grans súper mercats?

Si no hi ha gent a les set perquè tancar a les nou?