La crisi ens afecta a tots. D’això me’n vaig adonar plenament ara fa uns dies quan parlant amb un propietari d’Encamp em comentava que tots ens havíem d’adaptar als nous temps, i que si calia baixar els lloguers, doncs els baixarien, ves quin remei, de la mateixa manera que quan li treien els pisos de les mans els van apujar sense pensar-s’ho massa.
Funciona així la llei de l’oferta i la demanda- em deia.
I dit això, el tema de la crisi ja quedava tancat. Perquè si no guanyava deu en guanyaria cinc, però tant ell com jo tenim clar que perdre no en perdrà de diners amb aquesta revoltada dels mercats.
Avui llegeixo al Diari que el centre d’acollida de menors de la Gavernera treballa a ple rendiment des de fa un temps.
La crisi, diguin el que diguin, no afecta tothom per igual.
Algunes famílies amb problemes de tota mena veuen com la crisi econòmica i la precarietat laboral agreuja la seva situació fins arribar al punt de no poder-se fer càrrec dels fills.
Nens i nenes que entren i surten de les institucions públiques esperant que la feina dels pares s’estabilitzi i de retruc les tensions, els problemes de fons i la inestabilitat que els envolta.
Un amic m’envia avui un article que publica el portal 20 minutos. Un article que parla que a Andorra tenim l’esperança de vida més alta del món i el reportatge ho justifica explicant que els avis van als set polisportius en transport gratuït, que prenen vi sovint, mengen dieta mediterrània i que respiren aire net.
Algú els hauria de dir a la gent d’aquest diari que la gent que marxa a morir fora no compta en les estadístiques.
Entrades
Fa 5 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada