Què serà, serà

El panorama electoral, tant obert fa només unes hores torna a vestir-se dels colors cansats del dia a dia.

Mentre ahir Jordi Cinca anunciava que desestimava la idea de tirar endavant la plataforma de l’anomenada quarta via, Albert Pintat es deixava estimar per algunes veus properes al seu partit que no veuen gens clar qui altre pot encapçalar les llistes durant els propers comicis.

La resta, continua igual.

El PS continua endavant amb comptades baixes i amb el candidat ja anunciat Jaume Bartumeu- qualsevol altre seria una sorpresa -, els verds impulsen Isabel Lozano- tampoc ningú se sorprèn d’això, i falta veure què passa amb el famós espai del mig.

L’UNC, s’està convertint per transvassament en la gran plataforma que aplega hores d’ara gent de totes les ideologies que viuen més a la dreta del centre ideològic, com sempre ha passat a Andorra.

Una plataforma que recull descontents d’un i altre partits, cares conegudes de la vella guàrdia, algun cadell ben alimentat i voluntat de trencar un bipartidisme que necessitarà de bones idees a més de bones intencions.

Els partits petits van fent. RD, caldrà veure de quina manera paeix el trencament amb l’Alternativa i quins rèdits li deixa, UNP, continua sense dir res, més enllà de refermar la seva voluntat de presentar-se a les territorials d’Escaldes, i els altres grups i grupets parroquials s’aniran unint i desunint a mesura que s’acosti el dia D.

Ara, que ja sabem què no farà en Jordi Cinca, ens queda per veure què pensen fer els que voluntàriament es queden al marge d’aquestes eleccions. És el cas d’Antoni Martí, que no diu res, però que diu que dirà.

Haurem d’esperar.