Salut i Feina

La PIME diu que s’ha de tenir vida familiar per rendir millor en el comerç.

Amb aquestes declaracions, els petits i mitjans empresaris es posicionen novament contra la liberalització d’horaris comercials que fa unes setmanes va decidir tirar endavant la ministra Conxita Marsol de la mà de les grans superfícies comercials.

Arguments a favor i en contra en tenim a tot arreu, de la mateixa manera que feta la llei apareixen les perversions de la norma, que – aquí i allà- sempre n’hi ha hagut de més espavilats que la gana.

Mentre alguns dels grans comerços defensen la mesura emparant-se en arguments com ara que qui no vulgui no està obligat a fer hores extra i que hi ha famílies que les agrairan per arribar millor a final de mes, alguns treballadors ja han començat a veure de quina manera s’apliquen en determinats indrets aquests “avantatges” laborals en forma de canvis d’horaris arbitraris que permeten fer les vuit hores en un tram més ampli i – lògicament- sense ni poder triar, ni cobrar un euro més per això, que la situació no està com per jugar-te la feina.

Si fins ara una dependenta feia de 10 a 13,30 i de 16.00 a les 20.00, ara comença mitja hora més tard al matí i mitja hora més tard a la tarda, i així pot sortir a la nit una hora més tard i aquí pau i després glòria.

Que hi ha prou gent per cobrir les franges i no costa ni un cèntim més ampliar els horaris, que és important que la gent pugui comprar a tota hora, sobretot quan a les hores normals no hi ha ningú que entri dins la botiga.

Enrere queda el seny de limitar aquestes astracanades a dies puntuals- que diuen que és el que serà, però que ja veurem com queda-, la conciliació familiar, els nens amb la clau al coll i amb vides d’esplai.

Però aquests no compten.