El hombre viene de la Patata

No tot han de ser males notícies.

Envoltats en la grisor de la crisi, a partir d’avui farem com els irlandesos, que a manca de pa, bones són les patates i reconvertirem la nostra erma agricultura nacional en el paradís de la trumfa.

Aquests dies es fan els primers tastos amb diferents varietats per veure quina és la seva versatilitat i potencial especialització a la cuina.

I és que encara que sembli una qüestió banal, els entesos en el món de la patata tenen molt clar que ni totes són igual de bones per fregir, ni totes igual de bones per guisar, d’aquí els experiments que s’estan fent aquests dies.

Quatre restauradors del país s’hi van posar ahir de cap, per mirar de treure tot el partit possible a un dels ingredients més modestos de la cuina. Un d’aquells productes, que com el tomàquet i el blat de moro, van arribar un dia de les Amèriques per quedar-se. I és que avui són tant nostrats que es fa difícil entendre la cuina del nostre entorn sense el pa amb tomàquet o la truita de patata.

Ara que ja tenim clar quines són millors per segons què, cal continuar treballant per decidir quina es convertirà en la trumfa nacional, la que ha de donar untuositat al trinxat de col, i la lluentor als estofats guisats amb carn de qualitat.

Consistents, però que cedeixin amb tendresa al tall, dolces però amb substància, fermes però permeables al sabor dels guisats...mil característiques que a partir d’ara s’avaluaran com si en un concurs de bellesa s’hi haguessin apuntat totes plegades.

Per una vegada, el que compta, com en les persones, és el seu interior.