Suma

Malgrat que ja han passat uns quants dies, encara m’és estrany passejar pel centre i mirar en direcció l’antic Hotel Martisella.

No només em sobta l’absència de la façana negra d’aquell conegut hotel que deien tenia unes quantes habitacions repartides a cada parròquia, sinó que em sorprèn- una vegada i una altra- la vista que es desplega més enllà, com si hagués caigut una cortina gastada.

Andorra està canviant molt de pressa i en molt poc temps. Persones que fa cinc anys- només cinc anys- que no venien al país es queden parades davant els canvis de Meritxell, de Carlemany, del túnel del Pont Pla, de les curvilínies rotondes de Santa Coloma, dels ponts de Madrid i París...

No sé si totes aquestes obres calien realment, si s’han fet tan bé com s’esperava, ni tant diligentment com el poble hagués volgut, però aquí estan.

Mentre hem anat vivint totes i cadascuna d’aquestes grans infrastructures urbanes hem vist de tot. Des de fanals controvertits, a execucions impecables, passant per forats de túnels que no es donaven la mà, a desviacions pressupostàries forassenyades i patiments pel pont de la Margineda i temors per una possible inundació de la via pública.

Però el pitjor de tot plegat no ha estat el dia a dia de els obres, ni tan sols la seva manca- en alguns casos- de previsió o d’assumpció de responsabilitats quan les coses no es fan bé. El pitjor de tot plegat ha estat veure com les diferents parts implicades en cada projecte ha tirat per la seva banda fent-se la guitza els uns als altres sense pensar que als únics que perjudicaven en realitat era als ciutadans i als soferts visitants.

Per això avui dóna gust veure com la gent treballa en equip.

El ministeri d’Ordenament Territorial i els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s’han posat tots plegats les piles per tenir enllestit el vial de la Unió el dia 15 de desembre.

El més trist de tot plegat és que aquest treball conjunt sigui notícia.