ètica i estètica

A tots- o a gairebé tots- ens ensenyen de petits que valors com el treball, l’honradesa i la veritat són importants.

Després, la vida, ens refuta la catequesi per bufetejar-nos amb la realitat de cràpules, espavilats i altres personatges mancats del certificat d’assistència a les classes de convivència que s’aprofiten dels escrúpols que encara ens queden als altres.

I així, a poc a poc, ens resistim a acceptar que els bons no sempre guanyen, i que les lleis no sempre són justes, i anem fent, mirant de conciliar el que creiem que és correcte amb l’entorn que ens ha tocat en sort.

Imagino que aquesta lluita ha de ser especialment dura en determinats àmbits, quan et demanen que deixis el teu còmode lloc per anar a ocupar un altre, i davant la incertesa del futur, s’ofereix una porta oberta en forma de contracte blindat on s’especifica que el teu salt serà amb ret i que no hauràs de patir per res.

Tot plegat, però, i lluny de voler escorxar qui cedeix davant un tracte de favor, caldria fer de nou una ullada sobre l’autoritat.

Aquella que un dia va jurar defensar les lleis i les aparences, que no són imprescindibles però que en aquests casos acostumen a ser necessàriament estètiques.

Així, de la mateixa manera que –encara ara- no entenc perquè es va blindar el sou a Joan Besson, continuo sense entendre el perquè del contracte del Ministre Minoves.

Entenc que qui va a fer el salt demani una xarxa, però no que qui demana un salt més, es passi per sobre les normes del circ per garantir l’espectacle.

Un trist espectacle, a més a més.