quizás, quizás, quizás

Finalment sembla que tancarem- ni que sigui de moment- l’afer Minoves.

Ahir, en un comunicat el Ministre anunciava que està disposat a renunciar parcialment al seu contracte blindat i a equiparar-se al marc legal establert actualment. Tot un detall.

De fet, davant l’enrenou dels darrers dies, poca cosa més podia fer.

Tot i que posats a fer les coses bé, a mi m’hagués agradat més que fa una setmana- quan va sortir a la llum tot l’afer- hi hagués hagut una compareixença pública del Cap de govern i del Ministre per donar les pertinents explicacions i no haver d’esperar que la premsa i les tertúlies anessin desgranant en petites dosis la informació que ens arribava via para-parlamentària.

Ja veurem que diu avui Albert Pintat al Consell General.

Juli Minoves diu que ja va notificar la seva decisió en aquest sentit al cap de govern el passat mes de setembre, curiosament un parell de mesos abans que esclatés l’escàndol.

Si m’ho cregués, pensaria que és una llàstima que no s’hagi pogut demostrar que aquest contracte ja no existia quan es va demanar a través dels grups parlamentaris.

Haguessin quedat tots com uns senyors.

Però ja se sap que l’art de la diplomàcia té aquests viaranys.

Quan dius que sí, vols dir potser, quan dius potser vols dir que no i quan et queixes sorprès que s’estigui instrumentalitzant el teu règim laboral, és que no ets ambaixador.