04 d’abril 2009

Veritats Incommovibles


Llegeixo aquests dies els titulars dels diaris. I gairebé tots aquells que no parlen de campanya electoral, ens parlen de diners. De com cauen els ingressos comunals per un esquifit ITP, de com els bancs deixen de guanyar tants diners- ja se sap que la banca al final sempre guanya- , que l’IMI no és el que era, de com els turistes no vénen i de com els que vénen no gasten.

I entre les amenaces de quedar-nos orfes de copríncep- jo que sempre havia pensat que si això mai passava seria per principis morals i no per diners- s’escolen els dies de precampanya electoral.

Una “pre” que no es creu ningú. Els carrers van plens de cartells, els diaris curulls de publicitat, les notícies farcides d’actes de campanya, una comtesa legal, això sí, que fins que el dia que toqui no ens demanaran –si-us-plau- el vot.

Declaracions creuades enmig d’un camp de batalla econòmic que després de la guerra només oferirà que cadàvers de difícil recomposició.

Llegia l’altre dia Quim Roig- que sense pensar- suposo- en Andorra- deia: “Sembla que el principi de la política és no tenir principis —i en alguns casos, ni vergonya. Bartomeu Fiol —torno, torno, torno i torno al seu dietari Entre Cavorques i Albió— diu que una ideologia és aquell tipus de pensament o teoria que pretén vendre seguretats incommovibles a molt baix preu.”

Un post molt interessant que podeu llegir a www.lefectejauss.blogspot.com i que ens fa pensar en com d’incommovibles poden arribar a voler ser les veritats electorals.

Promeses que fan de mal creure quan tot sembla indicar que t’han venut un bitllet pel Titànic.

Arxiu del blog