10 de març 2009

Paritat

Faig una ullada a les llistes, ara que ja les tenim sobre la taula.
Intento posar-me les ulleres lila de la Carlota i fer una primera lectura en clau de dona.
Lectura decebedora a grans trets.
Exceptuant els Verds i la territorial dels Independents d'Ordino- si els considerem com a independents-, per a la resta de partits que concorren als comicis ha estat més fàcil posar vells rivals a les seves files que equilibrar-les amb faldilles.
Si sumem les dues premisses que es tenen en compte a l'hora de valorar la paritat de gènere d'una llista- és a dir, el nombre i la ubicació de les dones que hi concorren- podem fer un trist rànquing que encapçala- de llarg- el partit dels Verds- que són els únics que superen el 50%, seguit de lluny per la Coalició Reformadora i l'Alternativa- que no arriben al 30%-, i a més distància l'ApC i l'UNP, aquests darrers amb una o cap dona amb possibilitats reals de ser escollida.
La majoria de persones- que d'una manera o una altra- es dediquen a això de la política et diuen com és de difícil que les dones es vulguin implicar en la cosa pública.
També n'hi ha que són contraris a una paritat obligada, o qui fins i tot només valora la presència de dones entre les seves files en tant que embellidors de la fotografia. Encara que no ho diguin, faltaria mes!
Tantes opinions com partits. O més, fins i tot.
Darrere però, alguns falsos prejudicis encara força estesos.
Si el Consell General és la representació de la societat- ja sé, ja sé...de la que té dret a vot- perquè les dones, que som més del 50% no estem representades en més d'un 20%?
Perquè si els polítics aconsegueixen tenir totes- o gairebé- les parròquies contentes no dediquen els mateixos esforços a buscar un equilibri -també de gènere- més enllà del territorial?
La paritat hauria de venir marcada per llei. Perquè només forçant el canvi d'actitud es canvia la forma de pensament, i de retruc, d'actuació. Cal fer un primer pas - encara que sigui a contracor-per aconseguir canvis reals.
Les dones podem oferir punts de vista diferents i complementaris. Estem en un moment prou complicat com per permetre'ns el luxe d'obviar la meitat d'una mirada global sobre el que passa i les seves possibles solucions.
No em valen les excuses que ens parlen de dones que se'ls hi ha proposat entrar a les llistes i no hi han volgut anar. Calen facilitats i canvis d'estructura de pensament social que permetin que les dones surtin de casa per fer política sense haver de renunciar a la vida familiar ni hipotecar la feina, ni la vida de parella.
Potser el problema de fons continuem sent nosaltres.
Si posar més o menys dones en una llista fes moure gaires vots en un sentit o un altre, molts ja s'haurien posat les piles.

5 comentaris:

Elvis ha dit...

O sigui que a forçar les dones a entrar a les llistes electorals i a treballar al govern. Com a la Unió Soviètica. Ja t'agradaria.

Ningú és Perfecte ha dit...

Gràcies per participar.

Et proposo que li facis una ullada.

http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html

Igual t'aclareix conceptes.

Andreu ha dit...

Tota la raó, Noemí.

I cal que es produeixi la incorporació el mes aviat possible. Com a altres països lliures.

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

http://www.elblogalternativo.com/2009/03/08/mucha-ministra-pero-la-pobreza-aun-lleva-faldas-entrevista-a-christine-delphy/


Més dades sobre el tema.

Anna

carme ha dit...

Busco nois per sexe..

Raó: metosoides@gmail.com

Arxiu del blog