25 de febrer 2009

Més grans

Cada cop som més grans.

Això diuen les dades d’estadística que reflecteixen, entre altres coses, que avui els majors de 65 anys que viuen a Andorra són tres vegades més nombrosos que fa 25 anys.

Dades a les quals podem donar diverses lectures, com el fet que aquest augment reverteixi també en un descens del nombre de joves al país.

Però més enllà de la curiositat estadística, la dada ens fa pensar en què cada cop som menys a pagar la CASS i més a cobrar-la.

Dades que ens han de fer veure que fer-nos grans no ha de voler dir perdre qualitat de vida.

I enmig de les dues premisses, una difícil equació que no sempre ens dóna números sencers.

Com trobar l’equilibri entre totes dues qüestions?

Després de tota una vida de feina, tots i totes hauríem de tenir garantida una qualitat de vida que ens permetés viure amb comoditat, gaudint d’un viatget de tant en tant, del conreu d’un hort o d’una partida de cartes o vídeo joc sense haver-nos d’amoïnar per si podem pagar o no el pis on vivim.

Al mateix temps, la gent que treballa, hauria de cotitzar amb la tranquil·litat, que amb els anys, tots amb una mica de sort hi arribarem.

I ara tot plegat em fa pensar que en aquesta equació, potser hi manca un tercer factor inhibit fins ara que també hauria de dir alguna cosa en aquest sentit.

5 comentaris:

PobleInsubmís ha dit...

I al final la història s'acaba amb l'estafa piramidal més gran existent a la península (Seguretat Social) fent aigües per tot arreu, garantint (encara) unes pensions de jubilació que aviat desapareixeran però per les quals els catalans (NO SÉ COM FUNCIONA AIXÒ A ANDORRA) joves cotitzaran de per vida. L'estat del benestar és una gran farsa perquè es construeix en base en la creença d'un somni que es basa en l'insomni de més de la meitat de la població del planeta i d'un continent sencer que es diu Àfrica. Si el que aspirem és a gaudir d'un benestar del qual molts no en podran viure mai ens estarem enganyant nosaltres mateixos, no trobes?

Salut i felicitats pel bloc.

http://pobleinsubmis.blogspot.com

Andreu ha dit...

Noemí,

Rep la mes cordial enhorabona pel que esperes. Això sí que és important, maco, i "propi". Donarà feina, però les qui en feu molta no ho trobareu massa diferent.

Enhorabona!! Que vagi tot molt bé!!
El primer/primera, oi?

Encara mes emocionat i maco!!

Cordialment,
Andreu

Ningú és Perfecte ha dit...

Gràcies Andreu!
:)

Bua ha dit...

Lamentablement, el procés d'envelliment no és idíl·lic. Problemes de salut, pèrdua d'amics, incapacitat per participar en activitats que de més jove es disfrutava, poden resultar una càrrega molt pesada per al benestar emocional d'una persona que està envellint.

Si a tot això hi afegim pressions externes com, per exemple, recursos financers limitats, tot junt pot deixar emocions negatives com la tristesa, l'ansietat, la soledat i la baixa autoestima, que condueixen a l'aïllament social i l'apatia.

La cotització vitalícia ens hauria de garantir que no patirem problemes econòmics greus de majors. No hi ha dubte.

Enhorabona per aquest blog, Noemí!

A veure si et puc escoltar via internet a la web de Cadena Pirenaica. Tens intervenció a programes a la tarda-nit o la nit?

Ningú és Perfecte ha dit...

Gràcies Bua,
Benvingut a aquest blog ;)
El programa es fa cada dia de dilluns a divendres de les 12 a les 14.30
A veure si ens arreplegues :)
Comencem la setena temporada el 21 de setembre

Arxiu del blog