No crec en la tolerància. No entesa com a una manera de conviure a disgust amb qui tenim a la vora. No com a sinònim de suportar. M’agrada més conviure, compartir. Encara que no m’agradi el que pensis.
Avui celebrem el dia Internacional de la Tolerància. I ho fem mentre a moltes administracions, i de força sectors, es reclama tolerància zero contra determinats comportaments i actituds.
Tolerància zero contra el racisme, contra les infraccions de trànsit, contra el maltractament, contra la corrupció...
Ens resulta més fàcil tolerar mals comportaments que treballar de forma activa perquè no es reprodueixin.
On són els límits de la tolerància? Qui decideix en què o a favor de què no es pot donar carta blanca?
El relativisme cultural ens relaxa el cercle. Però els límits són allà.
La tolerància és respecte, acceptació i estimació de la rica diversitat de les cultures del nostre planeta, de les nostres formes d’expressió. La tolerància la fomenten el coneixement, l’actitud d’obertura, la comunicació i la llibertat de pensament, de consciència i de religió.
Tolerància és l’harmonia en la diferència i no és tan sols un deure polític sinó que també és una exigència política i jurídica.
Encara que alguns s’entestin en estigmatitzar a tots aquells que no pensen com ells.
Entrades
1 comentari:
Molt encertat!
Publica un comentari a l'entrada