03 de desembre 2009

Todos para uno y uno para todos

Haurem de ser capaços de trobar un camí diferent per tirar endavant, perquè vist el que hem vist fins ara està clar que la classe política no està a l’alçada de les circumstàncies.

Sobretot quan t’adones, dia a dia, del ball de saló que juguen al Consell General.

Tots els grups s’omplen la boca amb paraules que no són capaços ni de mastegar, ni de molt menys empassar. Grandieloqüents, pomposes, borroses, mesquines, intencionades i gens innocents.

Juguen al joc de dir el que creuen que volem sentir: que tots treballen pel bé del país, que són els altres que no cedeixen, que ells tenen la legitimitat dels vots que van arreplegar a les urnes i que no poden ni volen decebre els seus electors, que amb els altres no s’hi pot parlar, que no són ells qui no hi volen parlar, que ells només volen el poder, que els altres només volen la cadira, que ells, en cap cas no volen entrar en un joc de despropòsits, que si no hi ha programa, que si el programa està buit, que no hi ha convergència més enllà de la manca de convergència, que en el fons el que passa és que jo a aquell que abans duia bigoti no el puc ni veure, i així anem fent.

En l’única cosa que estan empatats és en el repartiment de la responsabilitat, i al pas que van, serà de la culpa més negra.

Uns per no ser capaços d’assumir que tenir molts vots no és el mateix que tenir prou vots, que tres no poden manar com deu i que un equip de futbol no es pot quedar a la banqueta mentre es juga un partit que ens afecta a tots.

Però ja se sap, ningú és perfecte.

3 comentaris:

oriolvidal ha dit...

Si tothom tingués el teu seny... potser no seria "política"!
Ben dit!

Meri Rabadà ha dit...

...desgraciadament ja ho diuen...."El sentido común es el menos común de los sentidos." (H. Greele)

albert ha dit...

No es podria dir millor

Arxiu del blog