Devuélveme el rosario de mi madre

Si avui hagués de destacar una sola frase de les milers que es publiquen als diaris del país, seria: “El PS i l’APC han tallat, però es veu que encara es truquen”.

Rodona i contundent.

La signa en Iago Andreu del Periòdic d’Andorra per cloure la notícia sobre el trencament del pacte entre el PS i APC. Un pacte que – com diu en Iago Andreu- a ritme de bolero no ha deixat de cantar als amors impossibles fins al darrer compàs.

Tot per un malentès. O dos. O tres.

Perquè quan sobre el paper es deia que es donaria suport a la investidura, uns van entendre que no s’hi podien oposar, i els altres donaven per fet que els altres votarien a favor. Que fet i fet, el resultat és el mateix, però no és igual.

Perquè quan van escriure que tirarien endavant polítiques conjuntes, tots dos van entendre que serien les seves les que dominarien. Uns perquè per alguna cosa eren el govern, els altres, perquè per alguna cosa eren els garants.

I així anar fent.

Si a un text massa ambigu, a sobre li sumem la distància ideològica, la manca de feeling i diferents idiomes polítics, per dir-ho d’una manera bonica, el que resulta estrany és que encara no s’hagin reclamat els uns als altres el rosari de la mare de la Pradera.

Pensa, és gratis

Si no ofereixes un cel, mai tindràs creients.

És un dels 81 principis que el publicista Joaquín Lorente recull en el llibre, “Piensa, es gratis”. Un llibre del quan en parlarem avui i que ens proposa potenciar el talent com a mesura anticrisi.

Reflexions d’aquelles que quan les llegeixes penses: “és obvi”, però que malauradament no tenim mai prou presents a l’hora de desenvolupar la nostra tasca diària.

Diu en Lorente que per tenir èxit, cal tenir una idea, bastant olfacte i sobretot, força coratge.

Hem de ser valents i creure en el que diem, en el que venem, en el que volem ser o aconseguir.

Tant fàcil i tant difícil com això.

Diu, que deixant de banda l’amor veritable, la resta és un “quid pro quo”. Jo et dono alguna cosa a canvi d’alguna altra cosa. Intercanvi, compra, venda, interès, rendibilitat.

Són conceptes que no es poden destriar de les relacions humanes. Un intercanvi que té molt a veure amb l’actitud, amb la voluntat, amb la imatge que transmetem, en com diem les coses, en com les presentem i en com les reben els altres.

Fet i fet ja ho deien els grecs, que ho van pensar tot abans que nosaltres: que abans et creuràs un bon venedor que un bon producte.

I és que Ningú és perfecte.

Dilluns

Benaurats aquells que es troben al fons del forat perquè d’allà en endavant només es pot anar millorant.

Així ho cantava Joan Manuel Serrat fa uns anys, quan ens recordava en aquelles benaurances que només qui té autèntics problemes serà capaç de reconèixer els amics.

I és que sempre hi ha una manera optimista de viure la crisi.

Ara fa uns dies la BPA, en el seu informe de dades sòcio econòmiques del primer semestre de l’any 2009, ens deia que ja hem tocat fons i que a partir d’ara la llum es començarà a albirar al final del túnel.

Tant de bo. Perquè jo mai fins ara sabia de tanta gent amoïnada per trobar una feina esquiva, ni en parlava amb tanta amb por al cos, per si la perdia.

Projectes aturats, congelats, a l’espera de temps millors. Despeses que esperen un moment més propici, i és que la sensació de crisi fa patir a aquells que han vist con minvaven els seus recursos, però també a aquells que malgrat tenen prou diners, dubten de si és un bon moment per desprendre’s.

I així, entre els que no poden i els que no gosen, les botigues continuen buides i els ànims pel terra.

Aquest cap de setmana hem celebrat el dia internacional del turisme. Un cap de setmana de pluja i de gent, arran el pont de les festes de la Mercè, que ha permès que molts barcelonins ens vinguessin a fer una visita.

Només calia que no trobessin massa botigues buides.

Avui al Ningú és Perfecte ens visita el cap de govern, Jaume Bartumeu.

A partir de les 12.00

Divendres

Aquesta ha estat una setmana molt intensa.

Ha estat la primera setmana de la setena temporada del Ningú és Perfecte i hem tingut l’oportunitat de tenir a les mans un munt de coses noves per posar en marxa.

Noves seccions, entrevistes, vells i nous amics i col•laboradors. Tot plegat per confeccionar un programa que continua endavant amb la voluntat de ser entretingut i divulgador.

Es potser per això que ens entestem a parlar d’Andorra, de la vella i de la nova, de salut, de costums, de cultura, i perquè no? També de política.

Els qui com deia en Serrat, són els amos del poder i la glòria, qui en definitiva són, els que ens poden anar informant de què va la cosa.

Una setmana que conclou avui i que ens serveix per agafar embranzida per la setmana vinent. Una setmana que ja s’anuncia plena de grans propostes.

Ja us avancem que dilluns ens acompanyarà el cap de govern Jaume Bartumeu -encara que a la seva agenda digui que va a veure l’Ester Pons a l’hora L- no en feu cas, que serà a casa nostra. Dimarts ens acompanyarà un dels grans publicistes europeus dels darrers anys, Joaquín Lorente, que ens explicarà els avantatges de pensar. Una activitat productiva i gratuïta.

A l’entrevista de la setmana ens acompanyarà en Ladislau Baró, parlarem de llibres, i entrevistarem autors novells com Eva Mor, que està revolucionant la literatura juvenil.

Escoltarem opinions plurals dins i fora la tertúlia, i esperem que vosaltres també hi digueu la vostra, a través del telèfon, el bloc, el twitter o fins i tot el facebook.

De moment hi ha obert el debat per triar la cançó de comiat del programa d’avui.

No és ben bé com estar aquí, però gairebé, oi?

I és que Ningú és perfecte.

La ciència d'allò invisible

No heu sentit mai curiositat per saber què s'amaga darrere la mort?

què hi ha més enllà de la nostra mirada?

quines energies ens fan sentir bé o malament?

Algunes d'aquestes qüestions les desvetllarem a aprtir d'avui a la Ciència d'allò invisible, amb Douglas Pate.

Perquè encara hi ha molts móns per descobrir.

Us esperem a partir de les 14.15.

www.cadenapirenaica.com

Avui a les 12.00

El conseller i president del grup parlamentari d'APC, Eusebi Nomen és el protagonista de l'entrevista de la setmana.

Podeu fer arribar les vostres preguntes a través del bloc, facebook i twitter.

Preguntes serioses, les impertinents ja les farà el Dr. Rabanal.

Avui, a més, encetem nova secció amb l'esmicolador Marc Cadena i obrim la porta a noves opinions amb Xavier Tomàs.

A la tertúlia, Mariona González, Isabel Lozano i Josep Maria Marot.

I al tram final, llibres, amb Ara llibres i Neus Chordà que ens parlarà- entre altres novetats- d'un gatet molt peculiar que va decidir viure en una biblioteca.

De les 12 a les 14.30 a http://www.cadenapirenaica.com/ (Ràdio Valira)

Aire

Resident, menor de 65 anys, haver perdut una feina assalariada durant el 2009, estar inscrit al servei d’ocupació, haver treballat els darrers tres anys i no rebutjar ni la formació, ni les ofertes de treball que arribin.

Aquests són els principals requisits que cal acomplir per poder optar a l’ajut d’atur que el govern va presentar ahir al matí.

Una bomba d’oxigen per aquelles persones – famílies- que han vist com la crisi s’acarnissava especialment a casa seva.

916 euros que poden marcar la diferència entre passar una mala època i entrar en territori d’exclusió social.

Durant molt de temps els governants d’aquest país van fer-se els sords davant les xifres que parlaven de problemes. Amb el temps, aquests problemes s’han fet tant evidents que era una irresponsabilitat no posar alguna mena de solució urgent.

Encara que impliqui, inevitablement- el risc a un petit indici de frau- que espero es controli-, encara que sigui una mesura temporal i probablement insuficient.

Possiblement, si fa alguns anys- quan allò de les vaques grasses- ens haguéssim posat tots plegats a pensar sobre les conseqüències d’una crisi mundial a casa nostra hagués estat més fàcil posar en marxa una proposta que permetés cotitzar-nos nosaltres mateixos l’atur des de la CASS.

Una llei que es treballa en aquests moments però que no arribarà a temps per molta gent que fa mesos que no troba feina.

Tant de bo quan sigui efectiva, ja no faci falta.

I és que ningú és perfecte.

Taula de Negociació

Si jo fos un conseller liberal, no dubtaria en votar els pressupostos generals.

Fa tot just uns mesos que l’eterna oposició governa a la casa gran i en la situació de crisi conjuntural i d’estampida que s’han trobat els socialistes val la pena fer un esforç i deixar un cert aire perquè les coses tornin al seu lloc.

Els diners, i les ganes, sobretot.

Així doncs, que ningú esperi eleccions generals abans de dos anys, que s’ha d’aprofitar aquest temps de marge per refundar la reforma, esperar que el candidat natural acabi el mandat a la parròquia més jove i pugui encapçalar un projecte a dos anys vista amb la crisi superada -o gairebé- i confiant – una vegada més- en la mala memòria històrica dels electors.

Però perquè això passi, primer caldrà superar la crisi. Deixar aquesta tasca ingrata a un equip de govern recent aterrat que hores d’ara, per no poder, no pot ni posar en marxa el seu programa electoral.

Un equip que per no aixecar butllofes, davant la por cerval a l’etiqueta de rojos revolucionaris estan aplicant mesures tèbies que poc tenen d’alternativa real al que hem estat vivint els darrers anys. Per això... i perquè no hi ha quartos, que tot suma a la factura.

Una factura que hauran de justificar també davant aquells que van creure que quan deien que farien les coses d’una altra manera, volien dir que farien les coses d’una altra manera, i no amb unes altres maneres.

La peça que no encaixa es diu ApC. Havia de fer de suport temporal- ells, els que s’omplien la boca parlant de consens nacional en període electoral- i sembla que seran els dinamitadors d’una entesa prou difícil, ja d’entrada.

Així doncs ja veig els liberals – per grat o per força- donant suport més o menys velat al govern, no sigui cas que s’hagin de convocar eleccions anticipades i hagin de carregar altre cop el mort que van deixar morir de gana.

I és que Ningú és perfecte.

Ningú és Perfecte

El 21 de setembre comença la setena temporada del programa.

I ja estem acabant de tancar continguts.

Esports, actualitat, humor esmicolador, cuina, música...

I ja us avancem que tindrem grans opinadors com Josep Dallerés, Albert Batalla o Francesc Casals.

Les preguntes impertinents del Dr. Rabanal.

Un munt de bones lectures.

Travessarem els misteris de l'energia més enllà de la mort.

Parlarem de política a la tertúlia.

I obrirem les portes a la història i els padrins d'Andorra.

En el dial, a internet , en el facebook i en càpsules des del twitter.