Nova data límit. El 20 de gener es perfila com la data en què definitivament sortirem de dubtes.
Jaume Bartumeu ha anunciat que farà una nova proposta als Grups Parlamentaris per tal d’assolir un govern d’unitat nacional que permeti votar els pressupostos i mantenir una mínima estabilitat durant la legislatura.
Tot i que l’executiu diu que la premsa ens entestem en mal interpretar les declaracions de Rosa Ferrer i Josep Dallerés quan parlen que per governar amb dotzenes parts millor anar a anticipades, el cert és que la cosa no està gens clara.
Els punts centrals de la proposta són els mateixos que s’havien plantejat fins ara, reforma fiscal, pactes amb Europa, etc etc. La diferència és que – diuen- per primera vegada no hi ha res limitat.
No hi ha cap marc rígid o predefinit- més enllà del mental- per tal de poder arribar a un acord amb totes les parts.
Tot i això, el resultat no està garantit.
Les habilitats del Cap de Govern com a negociador no són precisament la seva millor carta. I més si tenim en compte que l’animadversió personal que desperta en determinats àmbits no ajuden a fer passar el missatge socialdemòcrata.
Mentrestant, l’oposició, uns i altres, continuen a l’expectativa d’una proposta que no puguin defugir, si no és que prefereixen, potser, anar a eleccions anticipades en un context de manca de líderatge clar, de crisi conjuntural sense llum a la sortida i una població cada dia més desconcertada.
Al final, potser sí que tots plegats faran un esforç per posar-se d’acord.
Tot i que l’executiu diu que la premsa ens entestem en mal interpretar les declaracions de Rosa Ferrer i Josep Dallerés quan parlen que per governar amb dotzenes parts millor anar a anticipades, el cert és que la cosa no està gens clara.
Els punts centrals de la proposta són els mateixos que s’havien plantejat fins ara, reforma fiscal, pactes amb Europa, etc etc. La diferència és que – diuen- per primera vegada no hi ha res limitat.
No hi ha cap marc rígid o predefinit- més enllà del mental- per tal de poder arribar a un acord amb totes les parts.
Tot i això, el resultat no està garantit.
Les habilitats del Cap de Govern com a negociador no són precisament la seva millor carta. I més si tenim en compte que l’animadversió personal que desperta en determinats àmbits no ajuden a fer passar el missatge socialdemòcrata.
Mentrestant, l’oposició, uns i altres, continuen a l’expectativa d’una proposta que no puguin defugir, si no és que prefereixen, potser, anar a eleccions anticipades en un context de manca de líderatge clar, de crisi conjuntural sense llum a la sortida i una població cada dia més desconcertada.
Al final, potser sí que tots plegats faran un esforç per posar-se d’acord.
O No.
Que Ningú és perfecte.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada