Ja no som un paradís fiscal, si més no a ulls d’Espanya.El que a Europa no saben encara, és que ja fa dies que tampoc som un paradís a la terra. I això que hagués estat fàcil.
Avui però, les circumstàncies ens parlen de molta feina per fer, i de moltes discussions per tal de poder començar a fer-la.
Uns perquè volen portar les regnes, altres perquè no volen que siguin els altres qui condueixin, els de més enllà perquè no volen que els confonguin amb rucs perseguint la pastanaga.
La situació política comença a ser repetitiva i a estar mancada de qualsevol rastre de coherència. El problema és que la situació és massa seriosa com per deixar en mans dels polítics el futur del país.
Afortunadament aquest cap de setmana treurem el ventre de penes amb l’escudella popular que es reparteix a la majoria de parròquies i ens atiparem amb el brou més gustós i calòric de l’any.
I és que al final amb tantes anades i vingudes d’uns i altres acabes pensant que tal dia farà un any, que quan vulguin ja s’arreglaran i que la gent només sortirà al carrer quan li diguin que aquell mes no cobrarà el sou.
Mentrestant, tots plegats a fer veure que no passa res, que qui dia passa, any empeny i somriurem perquè diumenge no haurem de fer el dinar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada