10 de febrer 2010

Mais trebalhar i menos samba

A Encamp, ciutat carnavalera per excel•lència, ja fa dies que escalfen motors pensant en el Carnestoltes.

Joves i no tant joves s’aplegaran de nou davant el senyor Carnal per treure-li la pols a la crítica social, a la diversió i a la irreverència.

El Ball de l’óssa, i els Contrabandistes seran la banda sonora que ens connectarà amb la tradició recuperada per Rossend Marsol, Sícoris, però els diàlegs, animalades i estirabots seran els de la collita política i social d’aquest any, que per bé o per mal està donant tant de joc a l’esperit crític.

Dies de disbauxa que serviran d’espita a moltes frustracions i mals de cap. Dies de diversió entre botifarres, coca de llardons i les tapes de Sant Julià de Lòria, que any rere any es reinventa com la parròquia de la festa popular.

I Encamp no voldrà ser menys. El jovent anirà pels carrers, de dia i de nit, esprement fins la darrera gota del carnestoltes. A contrarrellotge, abans no arribi la senyora Quaresma.

És clar que la Quaresma ja no és el que era, amb la qual cosa, el Carnestoltes, per oposició tampoc no té aquell regust transgressor d’altres temps.

Malgrat tot, a partir de demà i durant els propers dies, canviarem la màscara de cada dia per la carota de les festes i sortirem al carrer pensant que de vida, només n’hi ha una i es viu avui.

Ja arribarà el temps del bacallà.

Arxiu del blog