Aix

He estat mirant per sobre les propostes de Coalició Reformista per tirar endavant la nova fiscalitat.

Sense entrar a valorar si m’agrada més aquesta proposició de llei que la dels socialdemòcrates, el cert és que no entenc aquesta fal•lera de voler fer les coses dues vegades perquè al final quedin per fer.

Uns volen els llençols blancs, els altres els volen blaus, i els de més enllà diuen que perquè no fem servir un sac de dormir... i mentre van discutint, el llit continua sense fer.

Entenc perfectament- i em remeto als programes electorals- que ApC i PS tenen poc o gens a negociar en aquest camp, però vistes- ni que sigui de forma sumària- les diferències que separen els textos socialistes i reformistes, la veritat és que no ho puc entendre.

No entenc com en comptes de fer-se uns i altres bombo i platerets de la molta feina que fan presentant informes paral•lels, no s’asseuen i coordinen dos textos que tampoc tenen tantes divergències més enllà dels seus autors.

Que uns volen l’aplicació progressiva i els altres no? Doncs busquem una progressió més ràpida. Que alguna mesura facilita la tasca a l’empresari sense perjudicar el global? Doncs, aplica-la encara que no sigui idea teva.

Comença a ser hora de deixar de comportar-se com nens aviciats, deixar d’esperar el reconeixement per tot allò que es fa, deixar de banda aquest intent caduc i estúpid de voler fer creure que Lampedusa encara cueja i mirar de treballar més i millor.

De forma callada, discreta, efectiva i eficient, pel bé de tots i no només per protegir els fràgils egos i ulls de poll de la classe política que ens ha tocat en sort aquesta legislatura.