No n'hi ha prou en mancomunar

Ple de neu a les pistes i mira, una cosa menys que ens ha d’amoinar d’aquí a final de temporada. El més important, ja està cobert. Ara només cal que vinguin els esquiadors, que en gaudeixin, que ho expliquin i que tornin, si pot ser acompanyats d’amics i familiars per repetir l’experiència.
Un engranatge perfecte, ben greixat que malaurament encara xerrica malgrat les bones intencions de molts empresaris i institucions.

Al marge de la crisi conjuntural - d’aquesta poca cosa més en podem dir i res més no en podem fer- el cert és que hi ha un munt de gent que passeja pels carrers, que puja a esquiar i que gaudeix dels serveis i atractius d’unes valls que s’entesten en promocionar-se cadascuna per la seva banda.

Tots diem d’anar a la una, però al final sempre és un campi qui pugui. Només cal veure la nova iniciativa conjunta entre Encamp i Canillo -mancomunada, això sí-. On es constata de nou, una vegada més, la manca d’una visió global de país com a marca a vendre a l’exterior.

Comença a ser hora de deixar aquesta visió tant estreta de banda. està molt bé mancomunar, però no ens podem quedar aquí, quan el que cal és una visió de país.

Cal superar les velles barreres dels usos i costums, si no és que tenim intenció de continuar com fins ara, esperant que la gent entri a la botiga, sense fer res a canvi, i queixant-nos que Andorra ja no és com abans.

Què hi farem, suposo que Ningú és perfecte.