O follem tots, o matem la puta

Aquesta tarda es parlarà de crèdits extraordinaris al Consell General. Perquè de política fa dies que només se’n parla als passadissos.

La reunió que ahir havia d’assentar les bases d’un – altre- possible pacte entre el PS i ApC que permetés aprovar el pressupost, es va desvetllar com una nova fugida endavant de la minoria més sorollosa – i poc efectiva- que es recorda al Parlament andorrà.

La disjuntiva ApC està servida: O el pressupost el fem entre tots, o anem a eleccions.
El líder d’ApC, Eusebi Nomen, va assegurar després de la trobada d'ahir amb el Cap de Govern que no poden donar suport al projecte pressupostari que està confeccionant l’executiu. I, que per aquest motiu, l’única solució passa per fer un govern d’unitat nacional. És a dir, que els nomeni ministres i els deixin fer a ells el pressupost.

Mentre el Cap de Govern, el•ludeix les preguntes de la premsa, Nomen exigeix rapidesa extrema per arribar a una entesa per formar l’executiu perquè al seu parer calen unes reformes estructurals dures demà mateix.

Reformes que passen – segons les seves paraules- per la reducció del funcionariat i de les prestacions socials, amb l’objectiu de reduir el dèficit de l’estat.

Entre propostes dels uns i dels altres, i d’afirmacions de Bartumeu que no hi ha res impossible perquè “tot és factible”, els dos màxims contendents en la reunió d’ahir tenien clar que no hi haurà govern unitari si CR no s’hi integra.

El cap de l’executiu va trucar ahir mateix al cap de l’oposició, Joan Gabriel, per informar-lo. El líder reformista va rebre la proposta amb sorpresa. I en espera de celebrar alguna reunió, ahir va recordar que “fa un any vam fer l’oferiment i el senyor Nomen es va aixecar de la taula”.

Davant el cansament que genera l’estira i arronsa polític entre la ciutadania, només ens queda apel•lar al sentit comú dels reformistes: que donin de pressa el seu suport a les lleis fiscals i ens permetin plegar veles.

A veure si els comicis els passen comptes a tots plegats i comencem de nou la partida, aquest cop, a ser possible, del mateix joc.