A las penas, puñalás

Encarem la recta final del mes de gener...bé, ja sé que encara tot just som a la meitat de la costa, però vist que el bon propòsit d’aquest any és el de ser proactius, mirarem de pensar que el pitjor ja ha quedat enrere i que ni tan sols el gener més llarg és etern.

I amb aquest actitud mirarem d’entendre el món que ens envolta. I en comptes de parar compte de les calories i el colesterol de l’escudella popular, ens fixarem en què ha estat un àpat que ens hem pogut estalviar i que hem pogut compartir amb la gent del poble.

I d’aquests quilos guanyats durant les festes, en direm reserves pel que pugui passar.

I de la manca de feina en direm, oportunitat de reinventar-nos, i de l’excés de feina, en direm moment de créixer.

I a la crisi li respondrem amb imaginació, i als fums els respondrem amb esperança.

Tot consisteix en intentar veure la cara positiva del que ens aporten alguns dels que a primer cop d’ull ens semblen inconvenients.

Així, de la manca d’entesa dins els partits, en direm pluralitat, a l’excès de confiança en direm entusiasme.

I a les amenaces de moció de censura en direm sentit de l’humor, encara que no facin gràcia, que ja ho diuen que Ningú és perfecte.