20 de gener 2011

Sang de fang

El mes vinent el col•lectiu homosexual a Andorra podrà tornar a donar sang al país, gràcies a un acord signat entre el SASS, el banc de sang i teixits de Catalunya i la Creu Roja Andorrana.

Amb aquesta iniciativa es fa un pas endavant per eradicar la discriminació que patia el col•lectiu homosexual al país, però no es resol el problema de fons.

I és que encara hi ha qui pensa que l’orientació sexual és un factor de risc, quan el que cal prevenir i controlar són les conductes de risc.

Encara avui, malauradament hi ha qui pensa que el perill està en si tens relacions amb homes o dones, quan el que compta i el que ens importa a tots en prevenció de malalties de transmissió sexual és si aquestes relacions sexuals es mantenen amb prou garanties de respecte i prevenció.

Pots ser homosexual i verge. Pots ser heterosexual, casat, promiscu i prou eixelebrat com per no usar cap mena de protecció. I jo tinc molt clar quina de les dues sangs suposa un risc per a la meva salut.

Afortunadament el govern actual ha posat una primera pedra per poder corregir una situació, que si bé no va ser provocada per Andorra, des d’Andorra tampoc s’havia fet res fins ara per evitar-la ni corregir-la.

Vells tabús, desinformació i la comoditat del mínim esforç. Com l’avortament. Si les dones poden avortar fora d’amagatoris, quin problema hi ha si no ho poden fer a Andorra?

Hipocresia nacional, una vegada més. Que ja ho diuen, ningú és perfecte.

Arxiu del blog