09 de febrer 2011

Le ballet

Els Diaris en van plens. I les converses de cafè. Globus sonda, sopars, trobades i trucades telefòniques.

Algunes insistents, altres que no arriben...no tothom trobarà parella de ball a la propera festa electoral.

Els interessos comuns, siguin programàtics, ideològics o estratègics, serveixen per mesurar les forces d’uns i altres. Sumar rèdits electorals i confiar que una vegada més un i un sumin dos, que no és – ni de bon tros- el més habitual en política.

Amics que ho deixaran de ser quan sigui necessari, col•laboradors fidels dels quals es prescindirà amb més o menys elegància dels seus inestimables serveis prestats fins a la data per poder trobar nous companys de viatge amb més garanties de supervivència.

La política és una jungla. El peix gran es menja el petit. Els principis d’adapten als objectius, les expectatives a les cartes repartides en el joc.

Senyores i senyors, el ball és a punt de començar. Qui més qui menys ensenya la seva millor cara, amaga els defectes poc coneguts i justifica els errors del passat amb vista a millorar els passats resultats.

Encara queden dies fins saber qui anirà al ball. Tant de bo en surti alguna cosa bona de tot plegat, que Ningú és perfecte.


5 comentaris:

Ningú és Perfecte ha dit...

Ça t'arrive sans crier gare
Au milieu d'une heure incolore
Un geste, une odeur, un regard
Qui comme déchire ton décor
Tout à coup ce cœur qui t'avait presque oublié
Se pointe à ta porte et se remet à cogner

Attention, le ballet va commencer

Tu comprends pas trop c'qui t'arrive
Tu crois d'abord à une erreur
Tu l'évites et lui te devine
Entre le désir et la peur
Tu t'entends lui dire des phrases sans aucun sens
Qui'mporte, les mots n'ont plus la moindre importance

Car le ballet a commencé

Il met ses plus beaux autours et du miel sur sa voix
Toi tu te fais velours et tes bijoux brillent sur toi
Il te dit poèmes et réves et lointains voyages
Tu réponds Florence, peinture, impeccables images

Dames et cavaliers, avancez

Un coup d'œil à son dos, ses hanches, quand s'efface le galantin
Un regard quand elle se penche et laisse deviner un sein
Elle sait déjà ses mains, les contours de sa bouche
Le cambré de ses reins, qu'elle a noté en douce

Car le ballet va s'animer

Il a su les codes et donné les bons mots de passe
Encore un peu d'alcool et que tombent les cuirasses
Livrées les clés des corps enfin les peaux s'embrassent
Et le temps s'arrete tant que dure la grâce

Car le ballet, est bientôt terminé

Et la vraie vie, va commencer
Et oui, la vraie vie

Jordi Tudó ha dit...

Bon argument, i tots busquen el mateix.

Sort

M'he fet seguidor del teu bloc, et passo el meu a veure q et sembla.
Una abraçada
www.miradesalvent.blogspot.com

Ningú és Perfecte ha dit...

Gràcies Jordi.
Ens llegim ;)

Anònim ha dit...

Com que de política ja anem sobrats em quedo amb la perfecte Celine, irònicament citada en aquest blog titulat NEP. Si no es pot cantar millor!

Ningú és Perfecte ha dit...

Digues que sí envect :)Tot i que la ironia no anava adreçada en cap cas cap a la Céline, que consti. En tot cas cap a la classe política que tria parella segons vagi el ball. Ens llegim :)

Jordi...segur que és el teu bloc????

Arxiu del blog