10 de febrer 2011

Piu piu

Les xarxes socials obren i tanquen portes.
Una nova forma de comunicació emergeix, una nova forma de relacionar-nos, i aquí, la classe política haurà de fer un esforç per aprendre a utilitzar-les si en vol treure benefici.

La proximitat de les eleccions ha despertat la febre twittera i facebockera dels més engagés.
Però ser a la xarxa no és sinònim de saber funcionar a la xarxa, de la mateixa manera que anar a la discoteca no és sinònim d’èxit en la cacera nocturna.

Ser-hi només vol dir això, que hi ets. I amb la teva presència no n’hi ha prou. De fet, fins i tot, si només t’estàs palplantat a la barra pot ser contraproduent per a les teves aspiracions.

Participar, opinar, deixar entreveure que darrere un twitt hi ha una persona i no un gabinet de premsa. A les xarxes no et veuen la cara, però es descobreix molt aviat el llautó.

Polítics que obren un perfil i no l’utilitzen, altres que es limiten a cantar consignes i lloances estereotipades, o insults estereotipats. Tant avorrida una cosa com l’altra.

Es fa difícil trobar el punt mig. Ser-hi sense enfarfegar, aportar alguna cosa més, aprofitar per ensenyar- quan hi és- el costat més humà de la política. Les xarxes no són un altaveu per repetir el que ja sabem tots, o no ho hauria de ser. Les xarxes socials haurien de donar un plus als potencials electors.

Un bon exemple al meu parer: el de dimarts amb el Cap de Govern, que en assabentar-se pel twitter que els andorrans piuladors estem fent una porra sobre la data de les eleccions va deixar anar una pinzellada de la seva fina ironia i va lamentar no poder participar-hi.
Un exemple de com ser-hi a la xarxa...
Ara només caldria que regalés un fuet a qui encerti la porra no?
Un fuet desvirtualitzat, of course.

4 comentaris:

Jordi Tudó ha dit...

Ben encertat i ben enfocat.
Això, però té un risc, això de les xarxes socials enganxa i molt. Això del twitter és una droga. A veure q dirà aquell, i l'altre i clar les hores són limitades i les hores de lectura van perdent força...
salut
www.miradesalvent.blogspot.com

Ramon Torramilans Roca ha dit...

El que m'amoïna és que tot això ens duu a la superficialitat. 140 caràcters o menys els pot escriure qualsevol quidam. I van tirant d'SMS, del piu-piu, facebook i semblants i molts, jevenets o ja granadets creuen que "ja saben" i no es donen compte que en realitat no sabem res.

Salvador ha dit...

És difícil dir alguna cosa d'interès en un màxim de 140 caràcters, obliga a fer un esforç de síntesi que actua com a filtre contra moltes tonteries. Només cal veure el nivell deplorable de molts comentaris als llocs on no hi ha aquesta limitació.

A part d'això penso que la funció més important del Twitter més que penjar comentaris és donar el titular i penjar l'enllaç al lloc que t'interessa.

envect ha dit...

Els perfils més nombrossos al Twitter són els de Periodistes, Informàtics, i del món del Màrketing en general. I aquest últim inclou Política.

piu piu, de l'anglès pew pew. of course

Arxiu del blog