Manolo, no me jodas

Fumar no és un dret, és una addicció.

L’únic argument que no es pot rebatre d’aquells que defensen el poder fumar a qualsevol lloc, és el de confessar que no els importa ni la seva salut ni la dels altres. Lícit, però immoral.

La resta és cristal·lina.

Fumar mata.

Estar a prop d’algú que fuma, mata.

A tu, als altres, als nens i als que han de nàixer. No hi ha excepcions.

Ja ni tan sols ho posen en dubte els contrainformes que les tabaqueres han pagat durant anys.

L’estat ha d’ajudar a aquelles persones que vulguin deixar de fumar.

Però sobretot ha de garantir la salut de tothom, dels que fumen i dels que no.

I això passa de forma inel·ludible per prohibir de forma general i immediata el consum de tabac en espais públics tancats.

Sense mitges tintes, sense falsos arguments economicistes i sense por.

Per una vegada sense por.

Tota la resta, és una pèrdua de temps i un pas enrere.