Over the Rainbow

El titular del dia és Onada Taronja, altre cop.

Enhorabona en primer lloc a tots els guanyadors, nous càrrecs electes i en general gràcies a tots aquells que van creure que amb el seu granet de sorra podien intentar fer avançar el vaixell, que en el fons, es tracta d’això, de sumar esforços en un moment especialment complicat.

Dit això, i dit que estem envoltats de taronja per tot arreu, ara cal fer una anàlisi una mica més enllà, o si més no, una mica diferent.

En forma de dades que ens haurien de servir per pensar.

Simplement per aturar-nos un moment i reflexionar sobre el món que hem construït entre tots.

42% de vots blancs a Canillo, prop de deu punts percentuals menys de participació de mitjana a la majoria de les parròquies d’un total de més de 22 mil electors que representen una tercera part de la població.

PS present només en l’oposició i no de tots els comuns. Victòria personal de Rosa Ferrer a la capital, amb una proposta mancada d’ideologia i de partit que la sustenti, com DA.

Ens esperen quatre anys importants. De feina feta sense pressió si es vol assumir. Perquè reptes, en tenim , i uns quants.

Reequilibrar el cens electoral amb la representativitat de la ciutadania, fer arribar aquesta representativitat als òrgans de gestió i govern del nostre país, redistribuir els equips en funció de la ideologia i no de les persones, o no només de les persones i començar a treballar des de diferents llocs per un model comú de país, que ens aculli a tots, que ens permeti créixer a tots.

Si ja ho sé, sembla la carta als Reis, però és que ja ho diuen, que ningú és perfecte.