03 d’abril 2012

Agenda.ad

M’agrada viure en un país fet de parròquies. Forma part de la seva idiosincràsia, i del meu paisatge vital.

És bo respectar els usos i costums, i les distàncies entre llogarrets han afavorit una federació de parròquies vertebrades a l’entorn del Consell General com a eina cohesionadora de la identitat nacional.

Fins aquí -poc o molt- tots hi podem estar d’acord. El problema arriba, quan entre els plecs del parroquialisme més entranyable, s’escolen les misèries d’un sistema que no ha sabut créixer de forma coordinada.

Vivim en un país de poc més de 400 quilòmetres quadrats, que amb prou feines intueix quants hi vivim al territori perquè ser massa precisos podria rebaixar els ingressos dels comuns.

Vivim en un país on cada parròquia gestiona la política social, les llars d’infants, els impostos locals i les inversions en infraestructures. I cadascuna ho fa a la seva manera.

No ha estat fins que la crisi ens ha ben collat, que el seny s’ha imposat- per grat o per força- i ha inclòs en el nostre precari vocabulari polític la paraula “mancomunar”.

Ara, que ja estem tots mancomunats en tot allò mancomunable anem un pas més enllà i afegim la cirereta del pastís: Coordinar.

A nova agenda on line ajudarà a fer realitat aquesta tasca infame. I difícil.

I és que per repartir correctament les activitats a tot el país, més enllà de reunions periòdiques, planificació i una agenda virtual, el que cal és sentit comú i no pensar que el que fa la teva parròquia és millor que el que fan a les altres.

Arxiu del blog