Qüestió de fe

En què creus? Si és que creus en alguna cosa, és clar, que no és obligatori.

De la mateixa manera que continua havent-hi persones que segueixen fidels als principis religiosos que els van inculcar els seus familiars i l’escola quan eren ben petits, i que en certa manera continuen latents dins d’ells sense gaire preguntes, hi ha qui busca, qui continua buscant tota la vida.

Respostes a preguntes primigènies, que van servir per fundar la filosofia i començar el camí de la cultura humana.

Creences n’hi ha de moltes menes. Les espirituals, les transcendentals, que poden ser o no les mateixes, les que provenen de la pròpia experiència, les apreses, les interioritzades per osmosi, les supersticions, i fins i tot les canviants amb les modes i d’acord amb les tendències de cada moment.

L’ésser humà busca una certa transcendència. Que la seva vida tingui algun sentit, que la mort, que en la darrera frontera ens acompanyin sense gaire pors, trobar, en definitiva algunes respostes, més o menys tranquil·litzadores que ens permetin completar el puzle existencial.

Personals i intransferibles. Creences que ens permeten construir la nostra ànima, i ajudar-nos a definir i redefinir tantes vegades com calgui la nostra identitat personal i el nostre concepte del món.

Les creences poques vegades solen ser racionals, de fet, racionals, ho solen ser més els descreguts, però tant en un cas com en un altre ningú està lliure d’acabar convençut que un dimarts 13 porta mala sort, que hi ha una conspiració internacional de poders ocults que ens amaguen que els egipcis eren extraterrestres, que menjar porc és una mala cosa o que per anar a veure el Papa has de posar-te una mantilla- perquè després critiquin el burka-.

Les creences, afortunadament són una altra cosa. Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.