Què difícil ha de ser que et toqui governar en
èpoques difícils com la que avui ens toca viure. Lluny queda el desgovern basat
en globus bomba- que no sonda- amb què ens obsequiaven els governs precrisi i
que consistien en parlar d’algun macroprojecte sumptuós cada cop que no es
volia parlar del que realment tocava.
No farem llenya de l’arbre caigut. Tots sabíem que
estàvem fent el ronso i així ens va ara. La situació és la que és i al pas que
anem es morirà de vella que no d’antibiòtic.
Perquè aquesta és la sensació que té molta gent. Que
hi ha molta feina a fer, molta feina urgent. Que calen aquells canvis
estructurals que ens van prometre però que ningú no vol que li afectin a ell ni
al seu petit tros. Que s’han de plantejar i tirar endavant temes urgents i
donar solucions a qui més ho necessita i que tot és massa lent.
Que cal reformar el sistema sanitari, crear un marc
fiscal just i sense esquerdes, que els de sempre passin pel tub de forma
proporcional al que tota la resta hem estat fent fins ara, i que tots, i això
inclou funcionaris i molt especialment policies, hem d’entendre que els drets
adquirits són tant irrevocables a la pública com a la privada. És a dir, que
s’ha acabat. Que és injust, que és una pena i que tot el que vulguis, però que
s’ha acabat.
Ara, també s’hauria d’haver acabat el donar peixet
als bancs, donar marge a les grans empreses i aplicar moratòries esbiaixades
sobre la marxa. De la mateixa manera que si no es poden pagar segons quines
coses també s’hauria de remirar amb molta cura la necessitat real de fer una
altra rotonda a Prada Casadet, per posar un exemple fàcil de com hi ha coses
que estan bé, però que potser ara no és el moment. Com tantes altres.
Ara no és un bon moment per governar. És com si tots
els grans de blat de moro comencessin a despertar i a saltar de la paella al
mateix temps. També és cert que no sembla que ningú es bellugui prou bé ni prou
de pressa per recollir les crispetes que cauen al terra. Però que ningú
pateixi. L’oposició està en línia amb el govern, i tampoc sembla que estigui
fent la seva feina. A part de queixar-se és clar, això ho sabem fer tots. Jo la
primera. Però és que ja ho diuen, ningú és Perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada