Un any més preparem l’arribada del dia Mundial de la
lluita contra el càncer de mama. I ho fem sumant a la llista del dolor
personal, el record d’alguna familiar, amiga o coneguda que ha passat pel
tràngol i no se n’ha sortit.
Penso avui en la Marta , però també en tantes altres dones que han
lluitat i continuen lluitant contra un dels tumors malignes més estesos entre
la població femenina. Almenys mentre no encalcem els homes fumadors amb el de
pulmó.
No sabem què provoca que les cèl·lules del nostre cos
decideixin créixer de forma descontrolada i caòtica. No sabem perquè hi ha
persones i famílies més propenses a patir-los però sí que hi ha un component
genètic i que hi ha factors que no es poden controlar.
D’altres sí. I aquí és on podem i hem d’incidir.
Una bona alimentació, una bona higiene de vida,
exercici, revisions periòdiques...són exercicis de salut activa que no ens
garanteixen res.
Però que a les males, poden permetre un diagnòstic
precoç. El càncer, com qualsevol altre
problema a la vida sempre és més fàcil de controlar abans que es faci massa
gran.
Aquesta és una setmana de reflexió. De record, de
solidaritat. Amb totes les dones que han patit un càncer de mama. Amb totes les
dones que aquests dies estan prenent consciència de la importància d’un
diagnòstic precoç.
Començant per cadascuna de nosaltres. Perquè al marge
de l’angúnia de trobar alguna cosa, el pitjor averany és no voler veure què
s’amaga sota la nostra pell.
Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada