Abans d’això se’n deia mentor. Ara és un coach. Però
fet i fet la seva funció continua sent la mateixa. La d’acompanyar, la de
guiar, la de marcar el camí i les pautes perquè el deixeble, l’estudiant o el
client arribi a assolir unes fites prèviament dissenyades i definides.
De la mateixa manera que avui tots entenem que per
excel·lir en qualsevol àmbit esportiu cal tenir un entrenador que pugui
conduir-nos a la nostra millor marca personal, avui, aquesta figura, ha
traspassat definitivament l’àmbit estrictament acadèmic i de la competició per
entroncar-se amb força en l’àmbit de l’empresa, i no és per menys.
Abans, estudiar una carrera universitària, o un bon
ofici eren prou requisits per arribar a assolir un bon lloc de treball on
instal·lar-se amb comoditat fins arribar a la jubilació.
El mercat laboral, cada cop més canviant i exigent
ens confirma que això, com el duralex i les muscleres ha quedat definitivament
enrere.
Tothom està preparat, sobradament preparat quan
arribes a determinats ambients.
Cal alguna cosa que ens distingeixi de la resta, que
faci que el nostre currículum deixi de ser un parell de fulls més en la pilona
que descansa sobre la taula.
I per això el coaching, el personal branding i la
formació continuada no només són necessaris sinó que a més, són
imprescindibles.
Aviat fins i tot per ser un NI-Ni caldrà haver fer
algun curset, i sinó al temps.
Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada