20 de març 2013

La güitiemme parroisse


Fa cosa d’un mes em van fer arribar entre rialles un pamflet anònim que, redactat en francès – i amb diverses faltes d’ortografia- corria per Encamp i el Pas de la Casa i que propugnava la situació de descontentament històric del Pas i en reclamava la seva secessió.

Una mica com el diari de Carnestoltes que fa el jovent a Encamp però sense fotografies inspiradores i una certa pretensió de seriositat. Fet i fet, quatre fulls anònims amb bastanta mala llet i molta imaginació a l’hora de dissenyar un nou futur per la localitat encampadana.

La qüestió, és que va ser tema de xafarderia durant uns dies amb gent d’Encamp i del Pas i després- com qualsevol xafarderia sense gaire fonament-  va caure en l’oblit.

Ahir el tema el publicava el Diari d’Andorra com si fos una notícia. Com si qualsevol fulletó anònim mereixés no només la seva difusió sinó donant-li uns aires de veracitat que no se sustenten enlloc.

No parlo del malestar més o menys latent que es viu al Pas de la Casa des de fa molts i molts anys, ni de la seva segregació més psicològica i afectiva que no pas real, parlo que la feina del periodista hauria d’anar una mica més enllà de ser un simple recollidor de rumors, pamflets, anònims i frikades vàries.

La premsa, en termes generals està banalitzant tant els seus continguts, acostant-se tant a la insubstancialitat més absoluta que qualsevol dia d’aquests veurem a la premsa algun rànquing sobre les polítiques més ben i mal vestides del país, com si fos res a tenir en compte... ai làs, que això ja es fa.

En fi, Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.

1 comentari:

Marisol Fuentes ha dit...

Simplement afegir per a informació de tothom que a Andorra existeix un codi deontològic en vigor que han subscrit com a mínim una vintena de periodistes d'aquest país que el van signar i es van obligar a complir-los com a membres de l'APCA. I que justament determina que no es confonguin informacions per opinions i no elevar a la categoria de notícia rumors i/o anònims així com obliga a contrastar tota informació. S'haurà de fer com fa l'Institut de drets humans i publicar cada dia un dels punts d'aquest codi per recordar què diu i també per posar de manifest que hi ha periodistes que l'incompleixen però n'hi ha molts d'altres que el respecten.

Arxiu del blog