Bona gent

Avui només vull parlar de coses bones. De com l’altre dia vaig tenir un problema de canonades a casa i els lampistes van venir de seguida i no només m’ho van resoldre sinó que com era un no res, no res no van voler cobrar.

Vull parlar del xofer de l’Interurbana que fa un parell de mesos es va trobar un sobre amb diners d’una nòmina en un seient del bus i no va parar fins tornar-li el contingut a la seva legítima propietària.

Vull fer un reconeixement a totes aquelles persones, que cada dia s’aixequen i fan que el seu dia tingui un sentit, a aquelles persones que encara que estiguin passant un mal moment procuren ser amables amb la persona que tenen al davant. A tots aquells que miren de ser competents i somriure de tant en tant, encara que no els obligui el contracte.

Vull donar les gràcies a aquelles persones que recullen les caques del seu gos, que llencen els papers a la paperera, que cedeixen el pas a les persones grans, que s’aturen al pas de vianants, que diuen si us plau i gràcies mirant a la cara.

M’agradaria saber fer alguna cosa millor que un cop de cap quan algú et diu bon dia a l’ascensor, quan et porten un cafè a la taula, quan t’ajuden a recollir la bufanda que queia sense adonar-te.

Potser el problema del nostre dia a dia no és que no hi hagi bona gent, sinó que això de ser considerat i amable, cívic i respectuós està tant poc valorat que només els irreductibles continuen creient que és el que hauria de ser habitual.

A tots ells moltes gràcies, malgrat la duresa dels temps, Que ja ho diuen, ningú és Perfecte.