La nova Televisió

A un quart de dotze del matí d’ahir la televisió analògica va passar a millor vida per donar la benvinguda a la nova televisió digital.

És el segon Estat d’Europa, després d’Holanda, que completa l’apagada analògica, abans que Finlàndia, que encara no ha cobert el 100% de la seva geografia.

La posada en marxa del nou sistema amplia la graella fins a 21 cadenes -les quinze que es veien més altres canals com el C33, La Sexta, Cuatro, NRJ 12 o la CNN Internacional -.

Però, hores d’ara, continua oberta la gran incògnita sobre quins seran els deu canals que s’hi afegiran abans de final d’any.

El ministre d’Ordenament Territorial, Xavier Jordana, va explicar –en l’acte “simbòlic” que es va fer al pic de Carroi per escenificar l’apagada– que encara no s’ha establert un calendari per dur a terme les noves connexions perquè, de fet, “el Govern primer vol tenir experiència de la implantació del nou sistema”.

I a partir d’aquí, decidir totes les possibilitats.

Entre les que el ministre va posar sobre la taula van aparèixer, a més de la implantació de deu canals estrangers, la possibilitat d’obrir la porta a les empreses privades nacionals.

Una bona notícia, sens dubte.

Després que la televisió nacional es posés en marxa oficialment a principis de 1991 i de veritat a finals del 1996, han passat més de deu anys i l’oferta televisiva de casa continua sent la mateixa davant la impossibilitat- fins ara- de ficar cullerada.

Ho explica avui molt bé l’editorial del Diari d’Andorra:

“El monopoli de la televisió pública, més propi d’un Estat totalitari que d’una democràcia occidental, s’ha de trencar definitivament amb una llei de l’audiovisual que permeti l’obertura de canals privats. No ha de ser una obertura descontrolada, com en el cas de les ràdios, sinó que s’ha de vetllar perquè les empreses puguin autofinançar-se, perquè prevalguin els continguts andorrans i el català. El nou marc ha d’anar més enllà d’una simple concessió de dos o tres canals privats. S’ha de redefinir el finançament d’RTVASA, que ingressa tres milions d’euros en subvencions a més de la venda d’espais totalitaris, ja que amb l’actual model de competència deslleial difícilment permetrà la rendibilitat a cap altra televisió.”

Ara caldrà veure quins són els criteris que fa servir l’executiu per atorgar les noves llicències.

Al marge del meu desig – obvi- que Cadena Pirenaica pugui emetre des d’Andorra per oferir una visió global del que passa a Andorra i al Pirineu, espero –sobretot- que els canals escollits tinguin en compte paràmetres de cultura i llengua, i que es prioritzin els que són en català.

Aquests darrers mesos hi ha hagut més d’una esgarrinxada perquè el 33 es va substituir per la Sexta amb l’excusa del futbol. Després, perquè al separar-se les dues freqüències de la catalana es prioritzés el canal infantil per davant el convencional i es mantinguessin sense problema els canals francesos o espanyols en detriment dels catalans.

Evidentment que la tria serà una qüestió del criteri que tinguin els governants. Només desitjo que el seu criteri faci prevaldre l’interés nacional i la cultura del país.

Sobretot quan l’alternativa és el futbol o les notícies de la CNN.

Estic tranquila perquè em consta que el senyor Pintat ja sap que la televisió a més d’entretenir, ha d’informar i integrar.