Ningú és Perfecte

Amb l’arribada de la tardor torna la programació habitual a Ràdio Valira, i amb ella una nova edició, la cinquena ja, del “Ningú és perfecte”.

Una cinquena temporada que arriba carregada de candidats, de programes electorals, de bones paraules i somriures i encaixades.

Però també de nervis, d’estratègies més o menys encobertes, de pactes previs, d’aspiracions trencades, de validacions de feina feta...de passar comptes amb la ciutadania, fet i fet.

Perquè no hem d’oblidar, que per una vegada, cada cop que hi ha consulta electoral ens demanen als ciutadans, o si més no als que podem votar, què en pensem de tot el que s’ha fet en l’àmbit comunal en els darrers quatre anys.

I nosaltres hem de valorar si s’han acomplert les promeses que ens van fer la tardor del 2003, si els nostres electes càrrecs han aplicat les normes com calia.. si avui, la nostra parròquia és un lloc millor, o no on viure.

I alguns aprovaran l’examen, i d’altres no.

És el que té la democràcia.

I la cosa es presenta força entretinguda.

Així, fent un repàs resumit del que sabem tots hores d’ara, podem dir que a Canillo l’Alternativa estudia de quina manera plantar cara a l’actual equip comunal del PLA, encapçalat per Enric Casadevall.

A Encamp Miquel Alís des de l’Alternativa espera revalidar el càrrec, mentre que el PLA espera poder presentar una candidatura amb possibles, això sí, sense la gent del CDA que per història i voluntat sempre ha estat més proper a la gent de RD amb qui ja fa dies que parlen.

A Ordino les coses seran força disputades. L’estret marge assolit les passades eleccions per Enric Dolsa dóna esperances al GUPI i al socialista Albert Pujal, que espera tornar a fer de cònsol després d’uns anys desmarcat de la política activa. Tot això a l'espera de saber si el també ex-cònsol, el centrista Josep Duró tira endavant una nova llista, el que deixaria totes les portes obertes.

A la Massana, un jove Pere Lopez des de l’Alternativa estudia la viabilitat d’un possible pacte amb el GDP, grup de progrés més conegut com el grup d’en Pepito, Pepito Garrallà s’entén. Una posició no gaire fàcil de defensar tenint en compte el paper dels centristes amb el Telecabina de la parròquia, gran desencontre amb els socialistes massanencs.

A Andorra la Vella Rosa Ferrer -mlagrat les reticències inicials- es posarà al capdavant de l'Alternativa i intentarà revalidar una victòria difícil a la capital enfront la posada en comú de liberals i centristes de l’altra banda que miraran de canviar les tornes.

A Sant Julià els grups parroquials ressuciten amb l’arribada de les eleccions. És el cas de Segle XXI que estudia tirar endavant una possible llista. Josep Pintat intentarà revalidar el mandat i Jordi Lorente possibilitar un canvi. Tot això enmig del despertar ciutadà de grups com el Rocafort o el d'amics de la Rabassa.

A Escaldes Toni Martí es presenta com a Independent després dels desencontres amb el seu propi partit i només cal veure què passarà amb el PLA, si s’introduirà dins les llistes, si farà llista paral.lela, o ves a saber què. L’alternativa presenta un dels seus pesos pesants Francesc Casals, i els verds, a Escaldes i la capital són una de les amenaces que planen sobre els socialistes ja que sempre esgarraparan vots del seu target, que en diuen els publicistes.

Com a novetat, la gent de la UNP es planteja fer la primera incursió a Escaldes- Engordany, però hores d'ara està per veure què passarà.

Aquest any la campanya comença més aviat que mai.

Jo no recordo que mai fins ara haguem tingut tants caps de llista definits i tancats a mesos vista de les eleccions, però és que la campanya, com el vot a la batllia, comença molt abans del que seria aconsellable pel sentit comú.

Però és clar, aquest és el menys comú dels sentits.

I és que ja se sap, ningú no és perfecte.