19 d’octubre 2007

Algunes preguntes...

En què es van gastar els 20.000 euros "prestats" de protocol?

Per què aquesta diferència de tracte respecte la noia que va furtar 400 euros a govern?

Si la noia -que passava problemes ecònomics- volia els diners per pagar el lloguer i li van caure uns mesos de presó, quina bona causa justifica que no es consideri delicte "disposar lliurement" d'una quantitat notablement superior?

Per què es justifica des de govern?

A qui es vol protegir?

Perquè l'implicat no diu res?

Alguna cosa fa ferum de podrit a Dinamarca- Shakespeare dixit-.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raò Noemi, moltes preguntes sense respostes de part de qui les hauria de donar.I com que qui les hauria de donar no ho fa, i allò que diu es fa difícilment credible, el ciutadà es fa les preguntes i les respostes.
La comparació amb la noia que va furtar els 400 € diu molt de la nostra justícia i de les nostres institucions.
On es situen les nostres institucions en l'escala de valors humans que anem a defensar a l'ONU?

Amb aquestes actituts el govern Pintat ens deixa entendre que en aquest món tot s'hi val, doncs ja podem anar educant joves i no tan joves quan els missatges institucionals ens ensenyen una altra cosa.

iona76 ha dit...

El tracte de favor, o millor dit: de DESfavor en el cas de la diferència en la relació quantitat-penalitat és escandalosa. O tots moros o tots cristians.
Veig que la marmota, que deia en Juanjo, no sempre es lleva amb el mateix peu. Depèn de quins siguin els teus amics i el teu estatus es lleva de més bon humor. Sembla, no?

Anònim ha dit...

Potser ho hem de dir en pessetes per no enganyar-nos. 3.371.000 pessetes en 6 dies surt a una mitjana de 561.000 pessetes per dia.

No tots els dies guanyen aquesta quantitat.

En què dimonis es pot gastar o malgastar en un dia el que la noia empresonada guanya en quatre mesos de feina?

Per què no es pot dir, per què no ha deixat rastre?

Si fos immigrant, o fill únic o sense família ja hauria estat expulsat del país.

No se perquè escric aquestes línies, si d'aquí a una setmana o menys, l'assumpte s'oblidarà com tants altres de la mateixa naturalesa.

Arxiu del blog