07 de novembre 2008

Weekend, sweet weekend

Arribem al final d’una setmana marcada per l’actualitat política.

Als Estats Units Barak Obama es converteix en el primer president negre de la història de l’Amèrica del Nord, i amb la seva victòria sembla que s’obre una porta a l’esperança en fer-nos creure que un altre futur és possible.

Caldrà veure, si com quan va guanyar Zapatero a Espanya, la gent ara surt al carrer amb pancartes demanant que no els decebi. I és que Obama té una tasca difícil, amb un país en crisi, ficat en dues guerres i amb forts problemes socials.

Mentrestant a Andorra, El PLA confirma Albert Pintat com a candidat. Contrapronòstic i contracorrent. Dos qualificatius que no haurien d’escaure a un candidat natural, que simplement vist des de fora es presenta a una reelecció, però és clar, en política una cosa és ser el candidat natural i l’altra el candidat ideal per a tothom.

I quan es parla de consens en aquestes coses no guanya mai la millor aposta sinó la que desperta menys suspicàcies.

Mentrestant, la resta de mortals, més enllà de la curiositat que ens desperta l’actualitat política comencem a fer plans pel cap de setmana.

Un cap de setmana marcat per la fira de les ofertes on ens trobem en aquests moments i des d’on aquests dies fem el programa.

Múltiples propostes en forma d’excedents d’estoc i productes d’altres temporades que ens ajuden a fer l’ullet a la crisi.

Amb una mica de sort, almenys els expositors estaran contents dilluns, quan tornem a la feina.

4 comentaris:

Joan de Peiroton ha dit...

A mi em sembla que en Barak és tan blanc com negre. Un president en negre i blanc, fa mes modern que no pas una tele en negre i blanc, no trobes pas? Bé, no pateixis, era només per deixar la meua traceta en passant ;D. Doncs, veus, he passat per aquí:D!!!
Bé, vaig a empitjorar el meu cas, rai. En occità, pintat vol dir pintat, clar, però també borratxo. No vull mancar de respecte envers l'Albert, però no puc deixar de pensar-hi cada cop que llegeixo el seu cognom. I, pastanaga que sóc, em fa riure.

Salvador ha dit...

Ai ai ai Joan, que encarà et tocarà el rebre.

Anònim ha dit...

Hola Noemí

Fa poc que hem creat un directori de blocs del Països catalans a on tenim l'objectiu d'aplegar-hi la major part dels blocs que es fan des de les nostres contrades, escrits total o parcialment en català.

En el Pallars no en tenim cap donat d'alta i és per això que al veure que el teu bloc és d'aquesta comarca que et volem convidar a donar-t'hi d'alta. Ho pots fer des d'aquesta adreça, http://cercabloc.cat/insertar_bloc.php.

Tot i esperant comptar-te dintre de poc entre els més de 830 blocs inscrits i amb el desig de que puguis escampar la nostra iniciativa entre d'altres companys.

Salut i €

Joan de Peiroton ha dit...

Salvador, ningu és perfecte i el rebre serà ben merescut. No em queda més remei que gemegar, car qui gemega, ja ha rebut.

Arxiu del blog