Tanguy

Una trentena de joves ja han demanat informació per accedir als pisos Jovial, una iniciativa conjunta de la Fundació Carles Maestre Pal i el Comú d’Andorra la Vella per tal que emancipar-se no sigui una utopia.

80 habitatges que podrien acabar sent el niu de qualsevol sitcom de pa sucat amb oli.

Els primers agraïts, els pares soferts, que després de intentar fer veure la pel•lícula de Tanguy al seu fill de trenta llargs i no captar la indirecta, ara es trobaran el plec de bases sobre la taula.

Altres, ja fa dies que volen estendre les ales i deixar el niu, però el panorama d’hipoteques i lloguers no acompanyen gaire al tot just estrenat adult que busca l’emancipació.

Caldrà veure de quina manera funciona tot plegat.- jo espero que bé-, però m’adono també que la política sovint té aquesta mena de retard inevitable amb la realitat.

El projecte Jovial es va posar en marxa en plena bombolla immobiliària, quan accedir a un habitatge de lloguer era realment complicat. Avui els preus, sense ser cap meravella tornen a semblar assequibles i dempeus queden projectes que en algun cas, com el dels pisos del Pas de la Casa, han hagut de renegociar les seves condicions pe fer-los competitius.

Tot i això està molt bé. Es una gran proposta que en el pitjor dels casos l’únic que haurà de fer és canviar el seu públic potencial i adreçar-los a la gent gran en comptes del jovent.

Ja sabem que en aquest cas, el nivell de vida no té gaire esperances de millorar amb el temps.

I és que Ningú és perfecte.