Haití

Ho llegia aquest matí a Canalsolidari.org en un article de Mar Vallecillos.

Abans del terratrèmol el 75% de la població haitiana no tenia accés a aigua potable. Quant ens preocupava? Poc, gairebé res. Aleshores, ens frustrem per totes les possibles catàstrofes que demà poden desemmascarar injustícies invisibilitzades? O podem fer alguna cosa millor?

“L’huracà Mitch s’ho ha endut tot… Però abans el sistema neoliberal ja s’havia encarregat que no hi hagués gairebé res”.

Aquesta dita irònica s’escoltava el 1998 a algunes mobilitzacions de solidaritat amb Amèrica Central davant el terrible huracà Mitch, que es va cobrar més d’11.000 vides, i és ja un argument comú a les anàlisis sobre l’especial vulnerabilitat d’alguns països davant les catàstrofes naturals… ¿o en alguns casos hauríem de dir “catàstrofes socials”?

Tot i això, sovint resulta incòmode buscar responsabilitats, encara que sigui en l’ordre econòmic mundial, els primers dies després d’un desastre de la magnitud del terratrèmol a Haití, amb el comptador de víctimes mortals accelerat.

Sembla que sigui de mal gust i que el que cal és donar un cop de mà (gratar-se la butxaca, més aviat) i deixar-se de certes anàlisis …

La catàstrofe era nova… la situació catastròfica, no. La injustícia tampoc.

Però fa un mes Haití no estava a l’agenda internacional, en les cimeres d’organismes internacionals ni en les nostres converses al bar.

I és que Ningú és perfecte.

*L'article sencer a www.canalsolidari.org