Al final tot es resumeix en manca de confiança i en manca de garanties.
Com en un joc d’estratègia, uns i altres miren de mesurar l’adversari, l’abast de les seves accions, l’opacitat dels seus gestos.
Estudiant les mitges paraules, les mitges rialles, el soto voce dels silencis sobreentesos.
I pel camí queda la resta, el que realment importa.
Amb el temps sembla que tots plegats hem oblidat que els polítics són allà per millorar les coses, no per empitjorar-les.
Tenim un col•lapse de por a la batllia, persones que van a treballar amb l’ai al cor pensant que qualsevol dia hauran de buscar feina sota les pedres si perden la que tenen, proveïdors que no paguen perquè no els han pagat els seus clients. Mercaderies que no arriben perquè hi ha comptes pendents, clients que no compren perquè la mercaderia no ha arribat.
Els turistes inunden els carrers, els hotels són plens i les pistes amb neu. Però malgrat que tot això ajuda, no és ni de bon tros l’única solució als nostres problemes.
No confiem en la classe política perquè hores d’ara no ha estat capaç de donar-nos garanties. Fet i fet, van prometre un grapat de coses que no han sabut complir. Ni els que van guanyar, ni els que no els han deixat manar.
Que ja ho diuen, ningú és perfecte.
Com en un joc d’estratègia, uns i altres miren de mesurar l’adversari, l’abast de les seves accions, l’opacitat dels seus gestos.
Estudiant les mitges paraules, les mitges rialles, el soto voce dels silencis sobreentesos.
I pel camí queda la resta, el que realment importa.
Amb el temps sembla que tots plegats hem oblidat que els polítics són allà per millorar les coses, no per empitjorar-les.
Tenim un col•lapse de por a la batllia, persones que van a treballar amb l’ai al cor pensant que qualsevol dia hauran de buscar feina sota les pedres si perden la que tenen, proveïdors que no paguen perquè no els han pagat els seus clients. Mercaderies que no arriben perquè hi ha comptes pendents, clients que no compren perquè la mercaderia no ha arribat.
Els turistes inunden els carrers, els hotels són plens i les pistes amb neu. Però malgrat que tot això ajuda, no és ni de bon tros l’única solució als nostres problemes.
No confiem en la classe política perquè hores d’ara no ha estat capaç de donar-nos garanties. Fet i fet, van prometre un grapat de coses que no han sabut complir. Ni els que van guanyar, ni els que no els han deixat manar.
Que ja ho diuen, ningú és perfecte.
Entrades
3 comentaris:
En efecte, ningú és perfecte, però els polítics menys que ningú...
Els polítics no son més que ciutadans exercint una tasca per la col·lectivitat. No son ni millors ni pitjors que la resta de ciutadans. El que tenim es una mostra representativa del conjunt de la societat, Quan més ens allunyem de la política (per exemple dient "els polítics tal" o "els polítics qual" com si fossin marcians) més responsables som del baix nivell polític, quan més ens impliquem, opinem, actuem i parlem, més afavorim que el nivell pugi. Es una tasca col·lectiva, èxit de tots o fracàs de tots. (Apa! quin rotllo m'ha sortit!)
:)
Sempre has estat massa bona persona per estar en política
Publica un comentari a l'entrada