Final d’una setmana plena d’emocions. Finalment el Cap de govern va desvetllar la incògnita i va triar el Twitter per avançar la dissolució del Consell General.
Les noves tecnologies seran una de les eines, barates i efectives de la campanya. Sempre i quan s’utilitzi correctament.
De la mateixa manera que cal presència als mitjans durant la campanya, encara tinc al cap aquell candidat comunal que de tants actes que feia va acabar avorrint profundament al personal i generant un rebuig difícil de quantificar entre l’opinió pública.
Eren els primers anys de la televisió pública i tothom volia treure el màxim partit d’una joguina que semblava havia de servir per conquerir el cor- i el vot- de l’electorat.
Amb el temps s’ha demostrat que no és ben bé així: els debats no es guanyen sinó que s’ha de mirar de no perdre’ls, de la mateixa manera que un bon domini del twitter no donarà més vots a cap partit, sento desilusionar ningú.
El que sí permeten les xarxes socials és obrir una finestra al món. Deixar que tothom, tothom que estigui a la xarxa, pugui participar i dir la seva. Twitter, ofereix avui a la classe política una eina inestimable: la de poder copsar, en primera persona i sense filtres el que la gent pensa d’ells i de la seva manera de fer. Generar debat, introduir idees, avançar conceptes.
És clar que no sé si tothom estarà preparat per sentir el que els piuladors cantin, ni si seran capaços de respondre en 140 caràcters.
Què ja ho diuen, Ningú és perfecte.
Les noves tecnologies seran una de les eines, barates i efectives de la campanya. Sempre i quan s’utilitzi correctament.
De la mateixa manera que cal presència als mitjans durant la campanya, encara tinc al cap aquell candidat comunal que de tants actes que feia va acabar avorrint profundament al personal i generant un rebuig difícil de quantificar entre l’opinió pública.
Eren els primers anys de la televisió pública i tothom volia treure el màxim partit d’una joguina que semblava havia de servir per conquerir el cor- i el vot- de l’electorat.
Amb el temps s’ha demostrat que no és ben bé així: els debats no es guanyen sinó que s’ha de mirar de no perdre’ls, de la mateixa manera que un bon domini del twitter no donarà més vots a cap partit, sento desilusionar ningú.
El que sí permeten les xarxes socials és obrir una finestra al món. Deixar que tothom, tothom que estigui a la xarxa, pugui participar i dir la seva. Twitter, ofereix avui a la classe política una eina inestimable: la de poder copsar, en primera persona i sense filtres el que la gent pensa d’ells i de la seva manera de fer. Generar debat, introduir idees, avançar conceptes.
És clar que no sé si tothom estarà preparat per sentir el que els piuladors cantin, ni si seran capaços de respondre en 140 caràcters.
Què ja ho diuen, Ningú és perfecte.
Entrades
1 comentari:
Molt bo Noemí, com sempre.
Pilar
Publica un comentari a l'entrada